El president Juan Manuel Santos va viatjar a Estat Units i Europa amb l'objectiu d'avançar en les negociacions dels polèmics tractats de lliure comerç amb Colòmbia. Després de la reunió mantinguda amb el president Obama, sembla que el procés de ratificació del TLC amb Estats Units s'ha desembussat (l'acord es va signar al 2006) i és possible que el Congrés nord-americà ho aprovi per a finals d'estiu. Estats Units segueix preocupat per la situació dels sindicalistes colombians per això un dels acords va ser la necessitat de protecció als sindicalistes i els drets laborals a Colòmbia. Tot i aquest punt, la majoria del moviment sindicalista colombià és contrari a l'acord comercial.

Quant a Europa, Santos va visitar Espanya i Alemanya per fomentar la inversió europea a Colòmbia així com per agilitzar l'aprovació del TLC amb Europa, subscrit al maig de 2010. Aquest tractat també provoca el rebuig de la societat civil europea que reivindica una millora en la situació dels drets humans a Colòmbia abans de poder parlar d'un acord d'aquestes característiques. Aquest mateix mes Colòmbia va tornar a quedar inclosa en la "llista negra" de països que van ser motiu d'atenció especial per la delicada situació dels drets humans durant l'any 2010, segons l'informe de la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH). Per tant, és legítim preguntar-se on queden els drets humans en les negociacions comercials.

Aquest mes es destaca el reconeixement públic a la labor en defensa dels drets humans de l'advocat defensor Jorge Molano a través de l'esment especial al premi Defensors dels Drets Humans 2010 del Departament d'Estat dels Estats Units.

La Cort Suprema de Justícia ha confirmat l'única sentència del fracassat procés de desmobització paramilitar a través de la llei 975. “Diego Vecino" i "Juancho Dique" pagaran 8 anys de pressò, pena màxima en la llei de justícia i pau, per la massacre de Mampuján del 2000 i els fets delictius ocorreguts a la illa de Múcura en 2003. Aquestes dues persones se'ls va trobar culpables de desplaçament forçat de la població, l'assassinat d'11 camperols, el segrest de set habitants de la regió, el saqueig de la zona, port de peces d'ús privatiu i port d'armes de les forces armades, així com concert per delinquir.

Més info: http://bit.ly/mh6ogd

Aquest mes es van conèixer els resultats de la primera gran enquesta nacional sobre percepcions de pau i drets humans entre la opinió pública colombiana. Algunes de les conclusions són:

• 88% dels enquestats considera que encara estem en conflicte armat intern i que les causes d'aquest són estructurals (eliminar la pobresa, respectar els drets humans i evitar el reclutament de joves) i la seva principal font d'informació són els mitjans de comunicació.

• La presència de la comunitat internacional és benvinguda encara que és necessari visibilitzar de manera més contundent les tasques específiques que exerceixen.

• 77% dels enquestats reconeixen la importància del treball dels defensors i els perills que enfronten exercint el seu treball però alhora és alt el percentatge d'els qui creuen que les intercepcions de les comunicacions tenen justificació.

• La majoria no veu canvis de fons entre l'anterior administració i l'actual.

Més info: http://bit.ly/hyo0pf

La Cort Suprema de Justícia ha confirmat que la investigació que la Comissió d'Acusació de la Càmera de Representants avança contra l'expresident Álvaro Uribe Velez haurà de ser pública tal com ho havia exigit una de les víctimes, el Col·lectiu Jose Alvear Resprepo, que busca conèixer la manera com són practides les proves del procés.

Més info: http://bit.ly/limugq

Es coneixen més detalls de com els treballs il·legals del DAS buscaven desacreditar el treball legítim de les ong's. Segons documents que es troben a la Fiscalia, els objectius del seguiment il·legal i la campanya de desprestigi eren “neutralitzar l'estratègia d'algunes ONG i sectors socials i polítics que busquen protagonisme; obtenir enregistraments d'àudio i video dels participants d'esdeveniment; establir la identitat plena, ideologia i altres dades d'interès que tinguin les organitzacions i participants que viatgen des de la província per via terrestre a Bogotà”. Aquesta infomación es materialitza en l'intent de sabotejar la trobada nacional de víctimes realitzat en 2005.

Més info: http://bit.ly/djaon9

El primer trimestre de 2011 va evidenciar un increment alarmant de les agressions contra defensors, defensores de drets humans i liders socials a Colòmbia. Segons el registre realitzat pel Sistema d'Informació sobre Agressions a Defensors i Defensores de Drets Humans -SIADDHH- del Programa "Somos Defensores", durant els primers tres mesos de 2011, 96 defensors i defensores van ser víctimes d'agressions. A més, 64 organitzacions socials i de drets humans, van ser víctimes d'algun tipus d'agressió que posa en risc la vida i integritat dels seus membres i obstaculitza la labor legitima i legal de defensa dels drets humans a Colòmbia. Entre els col·lectius humans amb major nombre d'agressions es troben: L'Associació de Cabildos Indígenes del Nord del Cauca – ACIN, El Moviment Nacional de Víctimes de Crims d'Estat – MOVICE i el Sindicat Nacional de Treballadors de la Indústria d'Aliments – SINALTRAINAL.

Més info: http://bit.ly/hrd0ug

El passat 7 d'abril el Col·lectiu d'Advocats Jose Alvear Restrepo va decidir retornar els seus esquemes de protecció al DAS. Aquesta decisió ha estat presa després de comprovar la falta de garanties de protecció per part de l'Estat a través d'un silenci governamental en relació a les reiterades peticions d'incrementar les mesures de protecció per l'augment de les persecucions, les fustigacions, les amenaces i altres atacs en els últims mesos. El Col·lectiu ha enviat una carta al president Santos explicant les raons de la seva forçada decisió i solicitant una reunió amb ell per resoldre de manera concertada les mesures de protecció integrals que requereix el Col·lectiu d'Advocats José Alvear Restrepo.

Més info: http://bit.ly/gqwyog

La situació de les dones defensores a Colòmbia segueix sent extremadament preocupant. El mes passat destacavem els casos de Nancy Fiallo i Doris Rivera pel seu pas en programes de protecció a Catalunya però la llista de dones defensores amenaçades és massa llarga. Aquí tan sol alguns dels seus noms: Luz Marina Hache, Ingrid Vergara i Martha Lucía Giraldo, ldel Moviment de Víctimes de Crims d'Estat (MOVICE), Cristina Castro, de la Fundació Comitè de Solidaritat amb els Presos Polítics, Berenice Celeyta, directora de l'Associació d'Investigació i l'Acció Social, Ayda Quilcué, exdirigent del Concejo Regional Indígena del Cauca i Luz Nery Ramírez Mosquera, de l'Associació Nacional de Afrocolombianos Desplaçats. I no podem deixar d'esmentar a la ambientalista Sandra Viviana Cuellar Gallego que tot indica que ha estat víctima de desaparició forçada a Cali el febrer passat.

La Llei de víctimes és cada vegada més una realitat ja que està a tan sol un debat en el Senat per a la seva aprovació. El projecte de llei ha incorporat algunes modificacions que han fet que fins i tot l'oposió la recolzi encara que sigui amb reticències. Alguns d'aquests canvis positius són que la data que finalment quedaria per a les víctimes que puguin acollir-se a la llei és de 1985 encara que cal esmentar que no passa el mateix per les del procés de restitució de terres que serà de 1991. De la mateixa manera, es va decidir que la llei no discriminarà cap víctima en raó de qui va ser el victimari i pel que familiars de guerrillers també ho poden ser sempre que hagin estat víctimes directes del conflicte. Un altre article substancial és que polítics i empresaris a qui se'ls comprovi que van finançar grups il·legals hauran d'indemnitzar a les víctimes. També es va aprovar dins de la llei que les víctimes es comprometin a no demandar a l'Estat, una vegada rebin la seva respectiva indemnizació cosa que segur crearà més d'una discussió per aquest tipus d'exigència a renunciar a possibles drets de les víctimes.

Queden altres preocupacions sense resoldre que estan des del primer esborrany de projecte de llei però fins a llegir la versió final no se sabrà com si aquesta llei compleix o no amb els estàndards internacionals en aquesta matèria.

Més info: http://bit.ly/j1wKHq

Aquest mes ens hem reunit amb Carles Llorens, director de cooperació al desenvolupament i acció humanitària de la Generalitat de Catalunya i Silvia Requena directora de l'Àmbit de Cooperació de l’ACCD per presentar l'espai de la Taula, la història d'aquest procés i els seus objectius ja que la Generalitat de Catalunya fa part d'aquest projecte col·lectiu a favor de la pau i els drets humans a Colòmbia.

Arran del canvi de govern colombià, des de la Taula vam promoure una jornada de reflexió interna sobre possibles escenaris de construcció de pau a Colòmbia així com el paper que podria i hauria de tenir la societat civil. Aquestes discussions són enriquidores alhora que necessàries per poder intercanviar diferents visions i des d'aquí aportar a l'anàlisi d'oportunitats per a la pau amb justícia social a Colòmbia.