Poc després de les acusacions fetes per la Fiscalia colombiana de pressumptes desplaçats falsos al cas de la finca Las Pavas -retornada per l'Estat als camperols després que els hi fos usurpada-, el Govern colombià anuncia l'inici d'una avaluació nacional sobre l'estat actual de la tinença de terres a Colòmbia. El procés, que es farà en conveni amb l'ong CODHES, permetrà creuar les xifres sobre desplaçament forçat i “despojo” al país de les dues últimes dècades, amb la revisió dels títols de propietat de milers d'hectàrees de terra. Molts d'aquest títols, denuncien CODHES i altres ong, són fraudulents i, per això, impedeixen una veritable reparació a les víctimes en matèria de restitució de terres. CODHES estima que la xifra de terra usurpada per agents estatals i paraestatals a les víctimes supera els 6 milions d'hectàrees.

L'alliberament unilateral de 6 segrestats anunciada el 27 de desembre per les FARC en un comunicat, pot trigar entre un i dos mesos. Ho va fer públic Marleny Orejuela, portaveu de l'Associació Colombiana de Familiars i Membres de la Força Pública Retinguts i Alliberats por Grups Guerrillers (ASFAMIPAZ) i portaveu de Colombian@s por la Paz. Tres dels hostatges que seran alliberats porten més de 12 anys segrestats per les FARC.

En un escrit fet públic mitjançant el nou bloc Casa de Nariño, el president Santos anuncià tres de les seves principals prioritats pel 2012: la posada en funcionament definitiva del TLC amb els EEUU, endegar la Llei de Víctimes i l'execució de “grans obres d'infraestructura” a tot el país.

El 28 de desembre va finalitzar el termini perquè excombatents il.legals del país s'acullin a la llei 1424, recentment aprovada. En finalitzar el termini, el 93% dels paramilitars desmobilitzats de Colòmbies s'havia acollir a aquesta llei que, segons el Govern, obre la possibilitat que persones desmobilitzades aclareixin la seva situació jurídica; encara que seran sancionats, argumenten, pagaran el seu deute amb la societat sense anar a la presó, sempre i quan no hagin comès delictes de Lesa Humanitat.

Però les organitzacions de juristes que treballen pels drets humans es van mostrar molt crítiques amb la llei, ja que, creuen, la seva veritable finalitat és resoldre la situació jurídica -però sense anar a la presó- de prop de 25 mil paramilitars desmobilitzats durant el procés de negociació avançat pel Govern d'Uribe. Tots aquests excombatents, afirmen, mai van ser investigats ni sancionats per determinar la seva participació en crims molt greus, per la qual cosa, asseguren que la llei 1424 s'ha convertit en un nou indult disfressat als grups paramilitars.

Més info: http://bit.ly/sIh0iP

L'informe preliminar de la Missió internacional de verificació sobre la situació de la defensa dels drets humans a Colòmbia es presentà el 15 de desembre al Parlament de Catalunya.

A l'informe, les 40 persones de diferents països que la van conformar, expressen serioses preocupacions en relació a la situació en què viuen i han d'exercir la seva feina els i les defensores a Colòmbia. El document remarca que els atacs contra aquest col.lectiu segueixen quasi totalment en la impunitat, que no reben una protecció del Govern de Santos adequada i suficient, que la tasca de defensors/es i ells/es en particular continúen essent estigmatitzats per nombroses entitats i representants de l'Estat, que la Intel.ligència estatal segueix fent-se servir a favor i no en contra de les agressions a aquest col.lectiu i que la majoria de processos judicials contra defensors/es han estat i estan farcits d'irregularitats.

Aquesta primavera es presentarà a Europa l'informe definitiu de la Missió.

Més info: http://bit.ly/rHVXd7

Sentència molt polèmica sobre el cas del Palau de Justícia : tot i l'existència d'abundant material provatori, fou absolt el coronel Iván Ramírez Quintero i dos alts càrrecs militars més. A tots tres l'acusació els considera els autors intel.lectuals de les 11 desaparicions forçades d'aquell cas, així com de les tortures que patiren desenes de persones que eren al Palau de Justícia aquell dia.

Quan succeïren aquells fets (6 i 7 de novembre del 85, més de 100 víctimes mortals i 11 persones desaparegudes forçadament), Ramírez Quintero era qui dirigia el Comando de Inteligencia y Contrainteligencia del batalló que es va fer càrrec de la represa del Palau de Justícia, pres en un operatiu per guerrillers de l'M-19 que es van fer forts a l'interior amb centenars d'hostatges, com a forma de fer un seguit de reivindicacions polítiques.

Els advocats de les famílies de les víctimes i la pròpia Fiscalia han apel.lat la sentència, ja que consideren que sí que existeix suficient material provatori que vincula aquests militars absolts amb la desaparició forçada de les 11 persones.

Més info: http://bit.ly/tS2Nab

9 dones, representants de 9 importants organitzacions de la societat civil i/o de familiars de víctimes de desaparició forçada de Colòmbia, presenten al Congrés, conjuntament amb el congressista del Polo Iván Cepeda, una carta oberta al President Juan Manuel Santos. En ella, les 9 delegades li demanen a Santos una audiència per tal de plantejar-li directament la necessitat que Colòmbiar ratifiqui de manera “urgent” la Convenció internacional de l'ONU per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades. Colòmbia és un dels pocs països de Llatinoamèrica que no l'ha ratificat.

Segons aquestes organitzacions, el 30% de les més de 62.700 persones reportades com a desaparegudes a Colòmbia són dones o infants. Les xifres d'aquest crim de lesa humanitat al país superen les de Xile, Argentina o Uruguai i són les més altes de tot el món.

Més info: http://bit.ly/uivUfn

Hem presentat al Parlament de Catalunya l'informe preliminar de la Missió internacional de verificació sobre la situació de la defensa dels drets humans a Colòmbia, presidit pel diputat d'Iniciativa per Catalunya Joan Boada, integrant de la missió que es va fer a Colòmbia, i altres membres de la Taula per Colòmbia.

A l'acte, organitzat per la Taula i facilitat pel grup parlamentari d'IC-V, hi van ser també presents diputats del PSC i de CIU. Tots plegats es van comprometre a tirar endavant, a partir del 2012, iniciatives parlamentàries a nivell català, espanyol i europeu -com preguntes a les diferents institucions, proposicions no de llei i/o propostes de resolució- per denunciar la situació que pateix Colòmbia en matèria de drets humans.

“Estas fiestas de Navidad y de fin de Año son el momento ideal para recordar y agradecer a nuestra queridísima y entrañable familia alternativa, que nos ha acompañado a lo largo de estos difíciles años apoyando y brindándonos su permanente solidaridad y trabajo insuperable de memoria de nuestro ausente siempre presente: Luis Fernando.”

Doña Fabiola Lalinde, lluitadora pels drets humans i mare de l'estudiant i militant comunista Luis Fernando Lalinde, detingut-desaparegut per l'Exèrcit fa 27 anys a Medellín.