Després de molts mesos de debat i als 8 dies d'haver-la aprovat el Congrés, la reforma a la Justícia colombiana acaba retirant-se el 28 de juny. Els partits d'esquerres, el moviment social, les ONG, molts mitjans de comunicació i, fins i tot, amplis sectors de centre i de la dreta moderada de Colòmbia venien criticant durament aquesta reforma. Pels primers, no era altra cosa que la supressió de les parts més progressistes de la Constitució vigent a Colòmbia, la del 91. Un dels canvis més polèmics de la reforma era la decisió de retirar-li a la Fiscalia General les seves facultats d'investigar funcionaris aforats, com ministres, magistrats i generals. Si aquest canvi regia, molts aforats ja detinguts i processats haguessin quedat lliures perquè la seva investigació judicial s'hagués hagut de recomençar de zero. La polèmica reforma aturada ha significat la destitució del ministre de Justícia colombià, Juan Carlos Esguerra.

Arran de tot plegat es va crear un ampli moviment ciutadà que reclama una reforma de la Justícia però a partir d'una taula de concertació que en configuri el full de ruta.

Més info: http://bit.ly/M0H8ZW

150 representants d'ONG catalanes es van tancar durant 18 hores (fins que la Policía els va desallotjar de matinada) a la seu de l'Agència Catalana de Cooperació, a Barcelona. Va ser la seva forma de visibilitzar la retallada d'un 81% del Govern català en Cooperació a projectes de països del Sud. Un dels més afectats és Colòmbia, on la cooperació catalana aporta fons que, per exemple, contribueixen a visibilitzar i protegir la tasca de centenars de defensores i defensors de Drets Humans amenaçats de mort.

Més info: http://bit.ly/LK3bBu

En carta oberta adreçada a l'Ejército de Liberación Nacional (ELN, segon grup guerriller més nombrós de Colòmbia), l'Espai Regional de Pau del Cauca (integrat per la majoria d'organitzacions socials i indígenes d'aquest departament), els va reclamar i exigir “el dret a participar directament a qualsevol escenari de solució política del conflicte armat i de construcció de la pau que es doni en el futur”. A la carta, l'Espai va afegir que no n'hi ha prou amb crear una organització nacional per la pau sino que “és convenient impulsar un procés (...) que conflueixi en un acord social i polític de la pau i la Colòmbia que volem”. Finalment, demanen a l'ELN que tradueixin la seva voluntat política en un respecte total a la població civil i als seus drets i al respecte al DIH.

Més info: http://bit.ly/Nol7SA

El 7 de juny es va complir 1 any de l'assassinat a Medellín de la històrica defensora dels DDHH Ana Fabricia Córdoba. Aquesta lideressa afrocolombiana va arribar el 2001 al barri de La Cruz, a Medellín. Venia desplaçada forçadament d'Urabà, on el paramilitarisme tenia i té cooptada la vida social, econòmica i política d'aquella regió de la costa nord. Aviat es va convertir en la portaveu dels col.lectius de víctimes de crims d'Estat a barris marginals de Medellín. Tot plegat li va significar, abans del seu propi assassinat, el de dos dels seus fills i la violació d'una filla.

Ana Fabricia, que pertanyia a la Ruta Pacífica de Mujeres, havia denunciat amb insistència amenaces de mort reiterades les setmanes anteriors al seu assassinat, que encara roman en la impunitat.

Més info: http://bit.ly/MLZVfp

Com a mínim el 40% dels integrants dels pobles indígenes de Colòmbia pateix fam. Segons dades del governamental Programa Presidencial per Assumptes Indígenes, l'escassetat d'aliments i la desnutrició afecta uns 550.000 dels/les 1.383.000 membres dels pobles ancestrals de Colòmbia. Més greu encara és el fet que aquest dret fonamental se li està violant als infants indígenes: el Programa ha registrat l'últim any la mort per desnutrició d'almenys 50 menors indígenes al país, 30 dels quals al departament del Chocó, el més empobrit de Colòmbia.

La causa incipal d'aquesta lamentable situació és la crisi alimentària que provoca el conflicte armat a les regions on aquests habiten. Molts d'aquests territoris contenen grans riqueses naturals i conreus de coca, la qual cosa no fa més que empitjorar-hi els índex de desplaçament forçat i desnutrició i significa una absència total d'educació i de sanitat.

Més info: http://bit.ly/M5w2EQ

Fanny Jhoana Truaquero, de 21 anys i filla del reclamant de terres Rafael Truaquero, va ser assassinada a casa seva, a Riosucio, a trets. El seu pare ha estat delegat per fer el cens de terres de la comunitat del Cerráo, a la conflictiva regió de Curvaradó i Jiguamiandó, al nordest de Colòmbia. En aquella àrea, els paramilitars -en representació de narcotraficants, mafiosos i latifundistes- materialitzen la resistència fèrrea d'aquests sectors a restituir terres als camperols i comunitats de la zona, tal com ordena la Llei de Víctimes i restitució de Terres.

Més info: http://bit.ly/N3UGoR

Una multitud de ciutadanes i ciutadans de tots les edats i procedències es va reunir el 3 de juny al Parc Nacional de Bogotà per rebutjar massivament el brutal assassinat de la treballadora, cap de família i estudiant de 35 anys Rosa Elvira Cely que va ser violada, torturada i assassinada en aquell parc dies abans, suposadament per un antic amic.

El fet va posar en evidència, d'una banda, les altes xifres i el silenciament de la violència masclista a Colòmbia, i, d'altra banda, la manca d'assitència, la negligència i les greus mancances mèdiques a què ha conduït la privatiotzació de la Sanitat al país.

Més info: http://bit.ly/KdJGmc

Aquest mes de juny ens hem reunit amb els diversos grups parlamentaris catalans per anar bastint l'estructura de la Jornada sobre Colòmbia que volem celebrar al Parlament de Catalunya aquesta tardor. L'acte anirà adreçat a diputats i diputades però també, i molt especialment, a regidors i regidores d'ajuntaments de Catalunya i es parlarà de la Colòmbia formal versus la real.

“La gente quiere determinar qué y a quién se destinan los bienes comunes y la energía, y tomar el control de su producción democrática y popular. Un nuevo modelo energético basado en energías renovables, descentralizado, de toma de decisiones para la población y no para las corporaciones”.

Fragment de la declaració final de la recent Cimera dels Pobles de Río+20 per la justícia social y en la defensa del medi ambient, per la vida i contra la mercantilització dels béns comuns.