Aquest mes es van complir 300 dies del govern de Santos. En aquest primer període, el govern va ha tingut un discurs més obert enfront de la situació dels drets humans al país, també ha disminuit les expressions públiques d'estigmatització cap a l'oposició en general i les organitzacions defensores dels drets humans en particular.

No obstant això, aquests canvis en el discurs públic del govern no s'han traduït fins al moment ni en una millor situació de drets humans ni una disminució dels alts índexs d'impunitat enfront de les violacions ja ocorregudes. Per contra, després de 300 dies de govern, la situació dels drets humans a Colòmbia segueix sent molt greu i preocupant, tal com afirmen organismes com l'Oficina de l'Alta Comissionada de Nacions Unides per als drets humans a Colòmbia (OACNUDH) o Amnistia Internacional.

Destaquem la suspensió del procés de la "Mesa de Garanties" el passat 13 de juny. Les organitzacions afrodescendents i indígenes, així com les quatre plataformes de Drets Humans, Pau i Desenvolupament, i els representants dels sectors socials, van suspendre la realització de la taula temàtica sobre enfocament diferencial per l'incompliment del Govern i els organismes de control i investigació dels compromisos assumits en aquest procés per protegir la vida i la integritat personal dels defensors, defensores i líders socials. Només en aquest 2011, més de 20 defensores i defensors han estat assassinats i prop de 100 amenaçats . A més, es van tenir en compte les següent situacions per prendre aquesta decisió:

- Després de gairebé dos anys de discussió en aquests defensors i defensores segueixen sent assassinats, amenaçats, judicialitzats i desapareguts, sense que hagin mesures efectives i concretes per part del Govern nacional per garantir l'exercici legal i legítim de la defensa dels drets humans.

- Les sol·licituds realitzades per les organitzacions entorn dels funcionaris involucrats en les intercepcions il·legals realitzades pel DAS, no han avançat en individualització i judicialització dels alts càrrecs responsables d'aquests actes.
 

- El Govern nacional no té claredat en les formes d'interlocució amb les organitzacions socials i de drets humans.

- L'Estat colombià no ha lliurat encara resultats en les investigacions dels crims contra defensors i líders socials, ni sobre les nombroses amenaces en contra seva.
 

- Fa un any, el govern d'Álvaro Uribe Vélez, a través del Decret 1740 del Ministeri de l'Interior i Justícia, va modificar el Programa de Protecció, reduint substancialment les mesures de protecció que eren implementades per a líders socials i defensors de drets humans, sindicalistes, periodistes, indígenes, afrocolombians, desplaçats, dones i altres poblacions en risc.

Aquestes organitzacions exigeixen una audiència amb el president Juan Manuel Santos, en la seva qualitat de cap únic de l'Estat, perquè proporcioni una resposta i prengui les mesures efectives per protegir la vida i la integritat dels líders socials, defensors i defensores de drets humans a Colòmbia.

El 8 de juny es va realitzar el llançament de la Trobada Nacional de Comunitats Camperoles, Afrodescendents i Indígenes per la Terra i la Pau que es realitzarà a Barrancabermeja l'agost vinent. En els discursos pronunciats, per un delegat de la Vicepresidència de la República, un delegat del jutge Baltasar Garzón, un representant de les comunitats camperoles -Miguel Cifuentes- dirigent de l'Associació Camperola del Valle del Riu Cimitarra i el pare jesuïta Francisco de Roux, provincial de la Companyia de Jesús es van defensar postures molt divergents però es va fer evident que hi ha la necessitat del diàleg per superar el greu conflicte social i armat que pateix el país ja que la solució militar ha fracassat a Colòmbia.

Més informació sobre els objectius de la trobada i altra informació a: http://bit.ly/kSG46U i http://bit.ly/kVKPhG

Destaquem algunes violacions als drets humans comeses durant el nou govern on es reafirma que les bones paraules no són suficients per garantir de manera plena i efectiva els drets humans a Colòmbia.

- Des de juliol de 2010 fins a abril de 2011 s'han registrat 206 agressions individuals contra defensors i defensores, dels quals 34 han estat assassinats. En el mateix període, 127 organitzacions socials o de drets humans van ser víctimes d'algun tipus d'agressió que va posar en risc la vida i integritat dels seus membres i va obstaculitzar la labor legítima i legal de defensa dels drets humans.

- Quant al procés de restitució de terres, durant aquest període han estat assassinats 17 líders que estaven reclamant els seus drets.

- Solament el primer trimestre de l'any s'han registrat en Acció Social 36.000 persones com a víctimes del desplaçament forçat i para més tragèdia cal considerar l'alt grau de subregistre que ja va dictaminar la Cort Constitucional.

- Les execucions extrajudicials comeses per la força pública no han cessat durant aquest període del nou govern i s'han documentat 29 nous casos.

- Des de la possessió de Santos fins al mes de maig del 2011 han estat 24 assassinats contra sindicalistes i s'han produït 233 agressions de les quals 32 han estat contra dones.

Més info: http://bit.ly/jfQ0fi

Però no podem oblidar que darrere de cada xifra existeix una història de vida amb tot el seu dolor. Com a exemple està l'assassinat d'Ana Fabricia Cordoba Carrera comés a Medellín el passat 7 de juny. Ana Fabricia Cordoba era integrant de la Ruta Pacífica de les Dones, i fundadora de la "Asociación Líderes Hacia delante Por un Tejido Humano de Paz” (LATEPAZ) dedicada a acompanyar a víctimes de desplaçament forçat. Ana Fabricia Cordoba hauria denunciat diverses violacions a drets de persones desplaçades comeses per paramilitars als barris de la Creu i la Fona de Medellín.

L'Estat va ser negligent en aquest cas ja que Ana Fabricia Cordoba havia denunciat el risc que corria sobre la seva vida davant la Fiscalia, la Personería, la Procuraduría i inclusivament davant la Policia Nacional, també va denunciar el seu cas de manera pública en el Comitè Metropolità de Drets Humans on va dir: “me van a matar y no han hecho nada”, aquest esdeveniment es va realitzar a Medellín en el mes d'abril on van estar autoritats locals i nacionals.

Més info: http://bit.ly/jvVHIV

Aquest mes es va donar la primera condemna pels caos coneguts com a “falsos positius” de Soacha. Una jutge de Bucaramanga va trobar culpables a vuit militars per la mort de dos joves, Andrés Pesca Olaya i Eduardo Garzón Páez, víctimes d'execucions extrajudicials. L'audiència d'individualització de pena havia de celebrar-se el 28 de juny però a última hora va ser ajornada al 15 de juliol provocant el malestar a les famílies de les víctimes que van viatjar expressament a Bucaramanga per conèixer la pena i tancar d'aquesta manera aquest dur procés d'accés a justícia.

Més info: http://bit.ly/ih6ytC

Amb la presència del secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, el president Juan Manuel Santos va sancionar aquest mes la Llei de víctimes i restitució de terres. El president i el seu govern diuen sentir-se satisfets per haver aconseguit aprovar aquesta llei però tan sol una setmana després de la signatura ja se senten veus des del propi govern anunciant les grans dificultats que es trobaran per implementar-la. Citant paraules textuals de la canceller Maria Angela Holgín "La seva implementació serà molt difícil" pel repte de garantir la seguretat dels indemnitzats. No és molt bona senyal que a 6 dies de la seva aprovació ja s'estigui qüestionant la seva implementació.

Més info:  http://bit.ly/imMdWw 

Més info: http://bit.ly/krIYc6

El 14 d'abril de 2008, la Cort Constitucional a través de l'Auto 092, va constatar que “La violència sexual contra la dona és una pràctica habitual, estesa, sistemàtica i invisible en el context del conflicte armat colombià”. En el mateix pronunciament, la Cort va identificar les diferents barreres en l'accés a la justícia per a dones víctimes de violència sexual i va instar a la Fiscalia General de la Nació a “adoptar, al més aviat possible, les mesures necessàries amb la finalitat d'assegurar l'avanç de les investigacions en curs i l'inici dels procediments de investigació d'imperatiu desenvolupament respecte dels fets que encara no han estat objecte d'atenció per la justícia penal ordinària”

Tres anys després, la Taula de seguiment d'aquest Auto 092 segueix constatant , a través de la publicació del quart informe, la persistència de patrons d'impunitat en les investigacions sobre violència sexual, així com la presència de barreres i l'avanç de les investigacions que dificulten l'accés de les dones víctimes a la justícia.

En aquest quart informe es documenta la persistència d'aquestes barreres, entre les quals es destaquen:

•La falta de garanties per denunciar.

•La presència de patrons discriminatoris i estereotips de gènere en les decisions judicials.

•L'absència d'enfocaments diferencials enfront de poblacions especialment vulnerables.

• La manca de mesures efectives i adequades de protecció per a les víctimes.

Informe complet a: http://bit.ly/jbRqTi

Coincidint amb els primers 300 dies de Santos com a president de Colòmbia la Taula va organitzar un acte públic al col·legi de periodistes titulat “300 dies de Santos: entre el discurs i la realitat dels drets humans a Colòmbia”. La xerrada-debat va estar protagonitzada per David Medina, del Grup Interdiciplinari de DDHH i delegat del Techo Común i per Ana Deida Secue, de l'Associació de Cabildos Indígenes del Nord del Cauca, ACIN.

Aquest mes també vam tenir l'oportunitat de reunirmos amb la comissió de cooperació i solidaritat del Parlament de Catalunya. L'objectiu de la reunió va ser proporcionar-los informació de primera mà de la situació actual a Colòmbia. Per això, van participar en David Medina, qui va exposar un panorama general de la situació a nivell nacional i Ana Deida Secue i James Yatacue, tots dos de l'Associació de Cabildos Indígenes del Nord del Cauca, qui van explicar la situació concreta dels pobles indígenes a Colòmbia. També va participar un representant de l'Observatori pels Drets Humans i la Supervivència dels Pobles Indígenes a Colòmbia.