Continúa molt viva la polèmica per l'anunci que l'Exèrcit dels EEUU farà servir fins a 7 bases militars existents a Colòmbia. Els països de la Unió de Nacions Sudamericanes, UNASUR, convoquen una reunió urgent pel 27 d'agost per tractar aquest cas així com una cimera a Buenos Aires. Per als presidents d'Equador, Brasil, Xile, Bolívia i Veneçuela (que congela les seves relacions diplomàtiques amb Colòmbia arran de la notícia), l'ús d'aquestes bases per part dels EEUU és una violació de la sobirania colombiana que durà, afirmen, a la militarització de la regió. El partit espanyol Izquierda Unida també es manifesta enèrgicament en contra de l'anunci, com fan també nombrosos intel.lectuals, polítics o líders de moviments socials de Llatinoamèrica. En canvi, la vicepresidenta del Govern espanyol afirma en un viatge oficial a Colòmbia que Espanya "respecta" aquesta decisió "sobirana" d'Alvaro Uribe i reitera el total suport espanyol al president colombià.

-Un dels màxims caps de l'Església catòlica de Colòmbia, el cardenal Darío Castrillón, afirma que veu voluntat de les FARC per arribar a dialogar per la pau. Castrillón confirma així que, des de l'abril, ha mantingut diverses trobades amb el màxim cap de les FARC, "Alfonso Cano", per parlar d'un eventual acord de pau amb aquesta guerrilla. Precisament, a la primera entrevista concedida a un mitjà de comunicació des que és cap de les FARC, Cano nega rotundament que hi hagi crisi a l'interior del grup guerriller, afirma que la unitat del Secretariat és "monolítica" i reitera que lliuraran unilateralment -a la senadora Piedad Córdoba i al professor Gustavo Moncayo- el fill d'aquest, policia Pablo Emilo Moncayo, i el soldat Josué Daniel Calvo. Cano afegeix que si el nou president colombià és Uribe o algú del seu espectre polític, la guerra segurament encara s'agreujarà més.

-D'altra banda, una moció a la qual donen suport 242 parlamentaris britànics demana que el seu país congeli tota assistència a l'Exèrcit colombià, en haver participat aquest cos en "sistemàtics assassinats de ciutadans". La moció té el suport de tots els partits del Parlament britànic i expressa, també, gran preocupació pel creixent nombre de sindicalistes assassinats.

- Segueixen ben presents, malgrat la qüestionada desmobilització, els grups paramilitars a Colòmbia; el 6 de juliol té lloc a Convención (Norte de Santander) un consell de seguretat realitzat per la Policia i l'Exèrcit. Aquella mateixa nit arriba al casc urbà un nombrós grup paramilitar, fortament armat, autodenominat "Los Rastrojos". L'endemà segueix celebrant-se el consell de seguretat i aquella nit els paramilitars agafen posicions a diversos barris de Convención, un dels quals és un barri d'invasió, que van crear desenes de persones desplaçades a causa de la violència paramilitar a la zona, mesos abans. Els paramilitars inicien de seguida el reclutament de joves camperols de Convención per als seus grups.

- Àlies "Rojas", l'assassí del seu excompany de files a les FARC Iván Ríos, denuncia des de la presó que la suposada detenció d'un bloc sencer de les FARC el març del 2006, va ser un muntatge organitzat i finançat per un cap paramilitar i narcotraficant per evitar la seva extradició als EEUU. La fraudulenta desmobilització va comptar amb armes que el propi Exèrcit colombià va dur en helicòpter fins al Tolima, zona on, suposadament, operava el bloc Cacica Gaitana. + info: justiciaypazcolombia.com


+ info: www.peaceobservatory.org

+ info: www.noticiasuno.com

- Un estudi acabat de publicar per la Corporación Nuevo Arco Iris acaba de fer públiques les més recents xifres referents a la "parapolítica"; el 25% dels i les 268 congressistes colombians (és a dir, dels membres del Senat i de la Càmera de Representants) estan actualment essent investigats, jutjats o condemnats per vincles directes amb paramilitars. D'aquestes 67 persones, 56 pertanyen a partits que van donar suport a la segona elecció d'Uribe com a president. Dels 9 congressistes ja condemnats, 8 són "costeños" i tots ells van ser condemnats per conceret per a delinquir. Alguns, també d'altres delictes com lateració de resultats electorals.

Tot plegat confirma allò que la investigadora Claudia López, de la Corporación Nuevo arco Iris, ja va dir en el seu moment: la legitimitat d'1 de cada 5 vots per al Senat i d'1 de cada 10 per a la Càmera està qüestionada.

L'estudi publica un exhaustiu llistat de noms, càrrecs, vots obtinguts i moment en què es troba la investigació dels i les congressistes involucrats en aquest escàndol.


+ info: www.nuevoarcoiris.org

- DDHH: Quatre alts càrrecs del DAS i 10 detectius d'aquest servei d'Intel.ligència estatal colombià són detinguts, acusats de concert per a delinquir agreujat, pel cas dels seguiments, espionatge i interceptacions il.legals de telèfon o correu fets durant anys per aquest organisme a defensores/es i organitzacions de DDHH del país, a més de periodistes, polítics(es d'oposició i alts càrrecs de la branca judicial.

- DIH: La comunitat indígena Awà torna a ser víctima de flagrants violacions al DIH; segons denuncien en un comunicat, membres del resguard indígena de Nulpe Medio Alto Río Sanjuán de la comunitat de Piguantis, han de conviure amb un actor fortament armat que s'autodenomina membre de les Forces Internaciinals d'Ipiales. Aquesta persona obliga els indígenes de la zona a fer-li de missatgers. Posteriorment a això, apareixen panflets anònims acusant la comunitat de col.laborar amb la guerrilla i obligant les280 persones que laintegren a confinar-se al seu territori. El col.lectiu denuncia també el freqüent sobrevol d'avions a molt baixa alçada, per aquella zona.



+ info: www.elespectador.com


+ info: lapluma.net

- Tot i que les investigacions de la Fiscalia atribueixen 9.290 assassinats, 417 desaparicons forçades i 199 casos de desplaçament forçat a l'excap paramilitar Diego fernando Murillo àlies "Don Berna" i els seus homes, ell només ha donat informació -a la seva versió lliure davant del jutge de Justicia y Paz- sobre dues foses comunes i 13 crims.

Per això, les organitzacions de DDHH i els milers de familiars de víctimes que esperen veritat, justícia i reparació denuncien que "Don Berna" és un dels paramilitars que ha incomplert reiteradament el compromís de col.laborar amb la llei de Justicia y Paz, que els obliga els excaps paramilitars acollits a la desmobilització a donar tota la informació.

- Poc a poc es va coneixent la veritat sobre el magnicidi del candidat lliberal a President Luis Carlos Galán, assassinat ara fa 20 anys. Ja està detingut i empresonat per ordre de la Fiscalia l'aleshores director del DAS, general Miguel Maza, que va ordenar pocs dies abans de l'assassinat que li fos canviat el cap de l'escorta a Galán. Després, Maza -segons la Fiscalia- va anomenar cap d'escortes un home sense experiència 'Jacobo Torregrosa', a qui els seus companys acusen d'haver distorsionat l'informe del crim.

+ info: www.eltiempo.com

Nou atemptat contra una integrant de la Força de Dones Wayúu, col.lectiu indígena de La Guajira, al nordest del país. Un artefacte explosiu esclata al costat de la vivenda de Leonor Viloria González, coordinadora de l'àrea de Territori, Medi Ambient i Biodiversitat d'aquest col.lectiu de dones. L'artefacte esclata quan un habitant del carrer el manipula ja que uns desconeguts l'havien deixat en un terreny abandonat, al costat de la casa de Leonor.

Recentment, un grup de lideresses wayuú ha denunciat la militarització de la seva sede en ser invaïda per membres de l'Exèrcir colombià, com a represàlia per les mobilitzacions pacífiques que estan fent els i les wayuú al seu territori per a exigir que els hi respectin els drets.

+ info: www.onic.org

Algunes de les activitats de la Taula aquest mes:

- La majoria d'organitzacions no governamentals de la Taula han signat una carta adreçada al Govern colombià, expressant la seva preocupació per l'espionatge, seguiment i interceptacions il.legals de telèfon o correu dels que ha estat objecte el Colectivo de Abogados José Alvear Restrepo per part del DAS (servei d'intel.ligència estatal), durant anys.

- Hem donat suport i hem demanat garanties de seguretat al Govern colombià, mitjançant un escrit públic, per a la "Caravana de la memoria por la vida y por la paz" a Mapiripán i San José del Guaviare, localitats rurals del departament del Guaviare on ara fa 12 anys els paramilitars, amb el suport de l'Exèrcit colombià, van assassinar almenys 49 persones, totes elles civils.



+info: www.taulacolombia.org