 |
ACTUALITAT POLÍTICA A COLÒMBIA |
|
 |
 |
|
El 18 de desembre, a través de l'agència de notícies cubana Prensa Latina, les FARC anuncien l'alliberament imminent de Clara Rojas, el del seu fill de 3 anys Emmanuel i el de la senadora Consuelo González de Perdomo. Totes dues dones romanen segrestades des del 2001. A Emmanuel la seva mare el va concebir durant el seu segrest. El pare és un guerriller del qual no se n'ha fet mai públic el nom.
Aquesta esperançadora notícia es fa pública en un dels moments de més pressió internacional cap al Govern colombià perquè faci un gest concret -que es tradueixi en un acord amb les FARC- en favor de l'acord humanitari. Però tant el Govern d'Uribe com les FARC segueixen ferms en les seves posicionsrespecte d'aquest tema: els primers sense cedir a la sol.licitud dels guerrillers d'obrir durant 45 dies una zona desmilitaritzada als municipis de Florida i Pradera, a l'oest del país. Els segons, sense acceptar la recent proposta d'Uribe d'obrir una "zona de trobada", sense presència d'actors armats, durant 30 diesi amb l'única mediació de l'Església colombiana.
Des que el 21 de novembre, el Govern colombià dóna per trencada la mediació del president veneçolà Hugo Chávez i de la senadora lliberal Piedad Córdoba per arribar a un acord humanitari, s'han succeït els comunicats nacionals i internacionals perquè segueixi havent-hi negociacions al respecte.
El President francès Nicolas Sarkozy -que arriba a dirigir-se, per TV, al comandant en cap de les FARC Manuel Marulanda- encapçala el corrent internacional a favor de l'acord humanitari, al qual han donat suport també els Governs d'Argentina, Brasil, Nicaragua, Equador, Uruguai, Xile i, òbviament, Veneçuela.
|
|
|
 |
DESMOBILITZACIÓ PARAMILITAR |
|
|
|
|
La plataforma colombiana "Mesa, m ujer y conflicto armado" presenta el seu VII Informe sobre violència política contra nenes, joves i dones a Colòmbia. En ell, posen de manifest que 250 dones van ser assassinades o desaparegudes per paramilitars des que aquests grups han iniciat la seva suposada desmobilització. La Ruta Pacífica, contrapart de la Taula, és membre de la Mesa.
Apareixen noves informacions sobre grups paramilitars: d'una banda, el cap paramilitar Ramón Isaza revela que a la regió del Magdalena Medio (al centre de Colòmbia) aquest grups s'ha reorganitzat. D'altra banda, el nou alcalde de Valledupar (capital del Cesar, al nord del país) assegura que en aquest departament els paramilitars també s'han organitzat de nou.
Es compleix el primer any de la controvertida Llei de Justicia y Paz. Un recompte de les declaracions dels caps paramilitarsdóna, per ara, que Ramón Isaza admet haver comès 475 homicidis, Jorge Iván Laverde 'El Iguano' ha confessat, entre altres, els de diversos funcionaris, el del director regional del DAS i el d'un candidat a una Governació. 'Jorge 40' admet 4 massacres comeses i que fou l'autor de la matança d'indígenes wayúu d'Uribia, amb 12 morts i 30 desapareguts. Freddy Rendón, 'El Alemán', afirma haver perdut ja el recompte dels seus assassinats a la zona d'Urabá. A Boyacá i Cundinamarca reconeix 69 assassinats només el 1997. 'Don Berna' promet revelar l'existència de 300 fosses comunes. 'Macaco' confessa 700 assassinats i informa d'uns 269 cadàvers enterrats en fosses. Hernán Giraldo accepta l'homicidi del defensor de DDHH Julio Henríquez, a Sta. Marta, així com els d' estudiants i professors de la Universidad del Magdalena. Un altre cap, Eduardo Vengoechea, es compromet a ubicar 20 fosses on estan enterrades les seves víctimes. Salvatore Mancuso confessa 336 assassinats. 'Don Antonio' n'admet 533 més. Éver Veloza, 'H. H.' reconeix haver matat mésde 1.800 persones a Urabá i als departaments del Valle del Cauca i el Cauca.
Tots aquest crims resten actualment en la impunitat.
|
|
|
 |
VIOLACIONS DELS DRETS HUMANS |
|
|
|
|
Jose Jesús Marín Vargas, afiliat a SINALTRAINAL (sindicat de treballadors de la indústria d'aliments i begudes) és assasinat el 22 de novembre, quan anava de la feina a casa seva. Marín treballava en una filial de la multinacional Nestlé a Colòmbia.
D’altra banda, tres dirigents d'aquest mateix sindicat han estat amenaçats de mort aquests últims dies, mitjançant cartes anònimes que els han fet arribar a casa i a la feina. Un d'ells treballa a l'embotelladora de Coca-Cola de Bucaramanga.
El guàrdia indígena Lorenzo Largo va morir el 14 de desembre com a conseqüència dels trets que va rebre de la Policia colombiana quan participava, dies abans, en la Marxa d'Alliberament de la Mare Terra, al nord del Cauca.
|
|
 |
 |
QUÈ HA FET LA TAULA? |
|
|
|
|
Algunes de les activitats de la Taula aquest mes:
- Hem escrit al Govern colombià, expressant-li la nostra preocupació per les declaracions del cap paramilitar "Don Antonio", a les quals assegura que encara és vigent l'ordre de matar el defensor de DDHH Humberto Torres, membre del Comitè de Solidaritat amb Presos Polítics (CSPP) de Colòmbia.
- Hem presentat el llibre de les V Jornades de la Taula, en un acte on el periodista i defensor de DDHH Hollman Morris va presentar el seu darrer -i premiat- documental "Toribío: la guerra en el Cauca".
- Hem acompanyat la Ruta pacífica de Mujeres a la manifestació i concentració pel centre de Barcelona el dia 25 de novembre, Dia internacional de la no violència contra les dones.
|
|
|
 |
CRISIS HUMANITÀRIES |
|
|
|
|
Segons l'informe sobre desenvolupament humà a Bogotà que acaba de fer públic el PNUD (organisme de l'ONU), a la capital de Colòmbia (que té 7 milions d'habitants censats oficialment), un 23'8% de la població està per sota la línia de la pobresa.
La pobresa extrema (persones que sobreviuen amb menys de 3 dòlars diaris) afecta el 3,4% de la ciutadania.
|
|
|
 |
DECLARACIONS |
|
|
|
|
“Sí, allibereu Íngrid Betancourt de seguida. Però la comunitat internacional ha de preocupar-se també dels 4 milions de desplaçats a Colòmbia".
François Houtard, sociòleg que ha presidit el Tribunal Internacional d'Opinió sobre desplaçament que s'ha fet a Bogotà el novembre.
|
|
|
 |
AGENDA |
|
|
|
|
S'acaba de fixar oficialment la data de les properes VI Jornades sobre Colòmbia que, com cada any, organitza la Taula a Barcelona. Enguany es celebraran del 17 al 19 d'abril del 2008, amb el títol "Dones i conflicte a Colòmbia".
|
|
|
|
|
|
Aquest butlletí és una iniciativa de la “Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia” per donar a conèixer les iniciatives ciutadanes de construcció de pau a Colòmbia i, també, el compromís de la societat Catalana amb aquestes iniciatives. La informació recollida no preten oferir un panorama exhaustiu de totes les iniciatives ciutadanes de construcció de pau existents en el país. La informació presentada no té perquè coincidir amb els principis de l'autoria.
La “Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia” està formada per: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Santa Pau, Associació Catalana per la Pau, Col·lectiu Maloka, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat-CEAR, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Cooperacció, Entrepobles, Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Fundació Josep Comaposada–UGT, Fundació Pagesos Solidaris, Fundació Pau i Solidaritat–CCOO, Fundació per la Pau, Generalitat de Catalunya, Intermón – Oxfam, Justícia i Pau, Lliga pels Drets dels Pobles, Moviment per la Pau, Solidara-Intersindical-CSC. Entitats observadores: Amnistia Internacional Catalunya, Brigades Internacionals de Pau-Catalunya, Escola de Cultura de Pau de la UAB.
|
|
