El 21 de desembre, un grup armat que no s'identifica inicialment, segresta a Florencia, capital del Caquetà, el governador d'aquest departament, Luis Francisco Cuéllar. Hores més tard, l'home apareix assassinat en una zona rural del caquetà. El 24 de desembre, la guerrilla de les FARC reivindica el segrest i l'assassinat, justificant-lo amb l'argument que ho van haver de fer degut a la pressió de tenir darrera un enorme operatiu de rescat militar. L'operatiu el va posar en marxa el Govern d'Uribe a les poques hores del segrest, amb l'anunci previ que, a pretir d'ara, tots els segrestats s'intentaran rescatar militarment. Aquest anunci va ser molt criticat per organitzacions de drets humans nacionals i internacionals. Les reaccions a l'assassinat del governador no es fan esperar i, a més de l'ONU i d'organitzacions de DDHH com Amnistia Internacional, també condemnen aquest crim tots els partits polítics colombians així com els col.lectius que treballen per un acord humanitari i per la solució política negociada, com Colombianos y Colombianas por la Paz o la Taula per Colòmbia.

Un grup de 6 diputats i diputades i 1 senador, tots de l'Estat espanyol, viatgen a Colòmbia durant la última setmana de gener amb l'objectiu de verificar sobre el terreny la situació dels DDHH de tres col.lectius especialment afectats pel conflicte armat intern: el de dones, el de defensores i defensors i el de sindicalistes. El grup es reuneix amb nombroses organitzacions socials i sindicals colombianes, l'ONU, el Govern d'Uribe, el president de la Cort Suprema de Justícia així com amb tots els partits polítics del país. Per a fer-ho, visita Bogotà, Medellín i Cali. La missió de verificació es fa en el marc de l'actual presidència espanyola de la Unió Europea i de la cimera Amèrica Llatina-Europa, que es farà el maig a Madrid.

- El cardenal colombià Darío Castrillón admet públicament a finals de desembre estar fent gestions per reunir-se a Europa amb representants de les FARC, per a la qual cosa compta amb el vist-i-plau del president Álvaro Uribe i del Vaticà. En la preparació d'aquesta trobada, el cardenal exlica que ha mantingut diverses converses per telèfon amb Alfonso Cano, màxim dirigent de les FARC.

L'objectiu de la trobada, explica el cardenal, és cercar que hi hagi les condicions per a un acord humanitari a Colòmbia i afegeix que ha demanat diverses vegades a les FARC que alliberin a totes les persones que ara mateix tenen segrestades.

Tot i que no hi ha més dades al respecte, sembla que l'esmentada torbada es faria en un país europeu, al qual hi arribaria el cardenal Castrillón i alts càrrecs de les FARC, que hi viatjarien expressament.

+ info Elpais.com

- Un membre de l'Exèrcit colombià, el tinent retirat Jorge humberto Milanés, revela que un grup d'integrants de la Brigada 17 d'aquest cos van facilitar l'entrada de nombrosos paramilitars prop de la Comunidad de Paz de San José de Apartadó, pocs dies abans de la massacre que hi va tenir lloc el febrer del 2005.

Segons les declaraciones d'un altre militar implicat en la massacre esmentada, el major José Fernando Castaño va donar ordres precises per a facilitar l'arribada de paramilitars a la zona, acompanyats de dues persones que es feien passar per camperols però que, en realitat, també formavcen part del mateix bloc paramilitar, el "Héroes de Tolová".

Les declaraciones van tenir lloc al judici que, aquest desembre, es va fer a 10 militars de la Brigada 17, acusats d'assassinar, juntament amb els paramilitars, les 8 persones que van morir a la massacre, 3 de les quals eren infants.

+ info: elespectador.com

- DIH: Diverses i intenses operacions paramilitars al departament del Cauca han generat, les darreres setmanes, nous desplaçaments i, el que és encara més greu, desaparicions forçades de camperols i camperoles que viuen a la zona. Segons denuncia el Moviment de Víctimes de Crims d'Estat-MOVICE, la continuitat d'operacions de grups paramilitars i els seus enfornatments armats amb les FARC, violant clarament el DIH, no han estat evitats per l'Exèrcit nio solucionat més tard pel Govern, de manera que, per exemple, 16 camperols van desaparèixer forçadamen a mitjan desembre degut a les operacions paramilitars a diverses aldees del municipi d'argelia, al Cauca, i aquest crim encara resta en la impunitat. A més, més de 100 famílies de la zona s'han vist obligades a desplaçar-se forçadament pel mateix motiu.

- DDHH: El relator especial per als assumptes indígenes de l'ONU adverteix al govern colombià de la situació crítica en DDHH en què, segons l'informe que acaba de presentar ell a l'ONU, es troba el poble indígena a Colòmbia. El 2009, van ser assassinats 117 membres d'aquest col.lectiu i els últims 6 anys, 1.240, només a Colòmbia.

+ info: movimientodevictimas.org

+info: politicaspublicas.net

- Les primeres setmanes de gener han anat rebent la llibertat fins a 37 militars implicats als assassinats dels anomenats "falsos positius", sota l'argument que els terminis s'havien vençut. Tot i que formalment això és legal, els familiars de les víctimes i les organitzacions de DDHH denuncien amb vehemència que el procés s'ha "deixat" allargar per part de la Justícia expressament. Organismes internacionals s'han pronunciat també, advertint el Govern colombià que aquest podria ser un cas gravíssim d'impunitat per portar davant de la CPI.

El dramàtic cas dels "falsos positius" (homes assassinats per l'Exèrcit colombià, que els van fer passar per guerrillers donats de baixa en combat per tenir resultats "positius" en la lluita contra la guerrilla) va començar-se a conèixer a partir del descobriment d'11 cadàvers de joves de la població de Soacha que havien desaparegut temps abans. Per aquell cas, 47 militars van ser empresonats, en una mesura clara d'Uribe per netejar la imatge internacional del seu Govern, clarament corresponsable dels crims.

+ info: rnw.nl

+info: movimientodevictimas.org

Olga Amparo Sánchez, directora de la Casa de la Mujer de Bogotà i feminista històrica colombiana, denuncia que durant els darrers 6 mesos de l'any passat més d'una desena de dones, totes elles lideresses socials, han estat víctimes d'abusos sexuals i d'amenaces de mort per part dels paramilitars "Águilas Negras", a Colòmbia.

- L'Informe anual de l'Institut de Medicina Legal de Colòmbia indica que una dona és assassinada cada 4 dies per la seva parella en aquell país. Dels 1.139 homicidis de dones registrats el 2008 a Colòmbia, 92 (és a dir, quasi el 10%) van ser comesos per les parelles d'aquestes. En el 4.39% dels casos, es tractava de les seves parelles permanents. D'altra banda, l'Informe fa públic que el 90% de les víctimes de violència conjugal a Colòmbia, són dones. Les més afectades són les dones entre 20 i 29 anys.

+ info: cej.org.co

Algunes de les activitats de la Taula aquest mes:

- Del 23 al 30 de gener, acompanyarem els 7 diputats i diputades i un senador de l'Estat espanyol que, aquella setmana, seran a Colòmbia verificant els DDHH de tres col.lectius molt afectats pel conflicte a Colòmbia: el de dones, el de defensores i defensors i el de sindicalistes.

La missió de verificació l'ha organitzat la Plataforma por la Paz y los DDHH en Colombia de l'Estat espanyol, un espai de coordinació de plataformes autonòmiques i organitzacions que, dins l'àmbit de l'Estat espanyol, treballen per la solució política negociada a Colòmbia i per l'aplicació i el respecte als DDHH en aquell país. Les ONG de la Taula són membres de la Plataforma.

- Hem redactat i difós un comunicat condemnant l'assassinat del governador del Caquetà, Luis Fernando Cuéllar, a la vegada que expressàvem que, ara més que mai, cal continuar els esforços per assolir una solució política negociada i un acord humanitari a Colòmbia.