| |
Butlletí
Butlletí Febrer 2010
Unitat d'incidència, anàlisi i documentació |
 |
 |
|
|
|
|
|
|
ACTUALITAT
POLÍTICA DE COLÒMBIA |
|
|
 |
|
El 26 de febrer la Cort Constitucional anuncia que la llei que havia de convocar a un referèndum que hagués determinat si Colòmbia volia o no que Álvaro Uribe es presentés a un tercer mandat, és "inexequible". Això significa que Uribe ja no podrà ser candidat per les properes eleccions presidencials del 30 de maig.
A començaments de febrer, tornen a revifar-se els contactes -i els consegüents rumors- per l'alliberament del policia Pablo Emilio Moncayo (el segrestat més antic de les FARC), el soldat Josué Daniel Calvo i les restes mortals del capità Guevara. Brasil és acceptat com a país mediador, que era un dels requisits necessaris per iniciar aquest procés, i la senadora Piedad Córdoba, juntament amb l'Església catòlica i la Creu Roja,constitueixen el comitè que rebrà els tres segrestats. Tot plegat, aconsegueix el vist-i-plau del Govern. Després, Córdoba demana públicament que la Força Pública no faci cap operatiu a la zona del lliurament. Tot sembla a punt aquesta vegada però, un cop més, l'alliberament no es produeix. A finals de mes, Piedad Córdoba, acusada reiteradament pel Govern d'aprofitat aquest tema per fer campanya electoral (és candidata al Senat per a les properes eleccions de març), demana, a través de Colombianos y colmbianas por la paz, ajornar l'alliberament fins a mitjan març per a que no se li puguin fer aquestes acusacions. La família de Pablo Emilio Moncayo es manifesta en contra d'aquest ajornament.
També aquest mes està essent molt controvertida una altra mesura anunciada pel Govern d'Uribe dins el marc del que ha anomenat emergència social: a partir d'ara, les empreses prestadores de salut (EPS), no cobriran les despeses de malaties greus cròniques, com el càncer. Això, posarà al descobert milions de persones que fins ara pagaven una mensualitat però, almenys, tenien totes les prestacions d'aquestes EPS. Les protestes i reaccions, també de la classe mèdica colombiana, no es fan esperar.
|
|
| |
|
 |
| |
DESMOBILITZACIÓ
NEGOCIACIÓNS DE PAU |
|
|
|
|
- Un recent informe de l'organització dels EEUU Human Rights Watch afirma que la desmobilització paramilitar va ser fraudulenta perquè ha resultat ser l'avantsala de noves organitzacions, "hereves dels paramilitars", igual de criminals i amb gairebé les mateixes estructures que tingueren aquelles. HRW afirma a l'informe que aquests grups tenen una gran influència -negativa- en la situació de DDHH, especialment a les àrees rurals allunyades però també a les zones urbanes de Colòmbia.
A la presentació, el director per les Amèriques de HRW, José Miguel Vivanco, afirma que el Govern colombià no està fent un esforç seriós per trencar els vincles amb els paramilitars. L'informe reflecteix també com els grups hereus dels paramilitars segueixen amenaçant i cometent "abusos greus i generalitzats" contra líders sindicals, defensors/es de DDHH i la població civil del país.
El Govern colombià rebutja aquestes afirmacions, qualificant l'informe de "sesgat" i mancat d'objectivitat i de coneixement de l'Estat colombià.
+ info:
http://www.hrw.org/es/reports/2010/02/03/herederos-de-los-paramilitares-0
http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5guJ9Ss-gLsomV_UV3ilxgHJ9Y4Iw
|
|
 |
 |
| |
"PARAPOLÍTICA" |
|
|
|
|
- La Cort Suprema de Justícia de Colòmbia confirma l'ordre de captura -acusat de vincles amb paramilitars- emès contra qui fou senador i president del partit Colombia Democrática, Mario Uribe Escobar, cosí del president Álvaro Uribe i de l'excap del càrtel de Medellín, Pablo Escobar.
La Cort Suprema considera que cal dur a judici Mario Uribe ja que hi ha suficients proves per a processar-lo per parapolítica; en efecte, el testimoni paramilitar Jairo Castillo Peralta, àlies "Pitirri" va declarar davant la Cort Suprema de Justícia que Uribe havia utilitzat paramilitars per aconseguir unes finques del departament de Sucre a molt baix preu, el 2006. A més, l'excap paramilitar Salvatore Mancuso, va afirmar per la seva banda que Mario Uribe s'havia reunit amb ell almenys 2 vegades.
Mario Uribe va ser senador dos periodes seguits i va arribar a ser president del Senat el 2001 i 2002, a més de ser un dels artífex de la reforma constitucional que va permetre que Álvaro Uribe pogués ser reelegit per un segon periode.
+ info:
|
|
| |
 |
| |
VIOLACIONS
DELS DDHH I DIH
DEFENSORS/ES |
|
|
|
|
- Defensors/es:Els germans Omar Alonso i José de Jesús Restrepo, miners i afiliats a la Federació Agrominera del Sud de Bolívar (FEDEAGROMISBOL) són segrestats per un grup armat, possiblement paramilitar, i apareixen assassinats hores més tard, i amb signes de tortura.
Els assassinats formen part d'una llarga cadena d'atemptats contra els camperols i els miners del Sud de Bolívar, zona rica en recursos minerals del centre de Colòmbia. FEDEAGROMISBOL considera que existeix una estratègia de desplaçament forçat, amenaces i assassinats contra els seus integrants ja que s'oposen a que multinacionals extractores d'or que operen allà, com Anglo Gold Ashanti, s'apropiin dels recursos de la zona sense comptar amb els seus pobladors.
+ info:
- DIH: El comitè regional de DDHH del riu Guayabero (Guaviare) denuncia que un grup de soldats de la brigada mòbil 7 de l'Exèrcit, s'ha instal.lat al mig d'una aldea de la zona, convertint els seus habitants en objectiu militar i violant clarament el DIH. El Comitè els demana que marxin per aquest raó però els militars s'hi neguen, argumentant que estan duent a terme l'anomenat Pla Integral de La Macarena.
A la mateixa zona, fa un any es va denunciar l'Exèrcit per amenaces a membres de l'esmentat comitè i per intent d'abús sexual contra dones de l'aldea.
|
|
|
 |
| |
VERITAT,
JUSTÍCIA, REPARACIÓ |
|
|
|
|
- Aquest mes de febrer s'han commemorat dues massacres de membres de comunitats, que han marcat la història dels DDHH a Colòmbia: el 4 de febrer es va complir un any de la massacre de 17 indígenes Awà. Els homes i dones van ser assassinats al resguard indígena Tortugaña-Telembí (Nariño) per membres de les FARC. Tot i que es va fer una comissió humanitària que va anar al lloc dels fets i que, com diem, fa ja més d'un any dels fets, el col.lectiu awà denuncia que encara hi ha 5 cossos desapareguts, 4 en procés d'identificació i 3 més dels que no s'ha fet encara l'aixecament.
Degut a aquesta massacre, fruit del pànic i la incertesa, es van haver de desplaçar forçadament unes 400 persones del resguard indígena, entre les quals infants, dones embarassades i gent gran. La comunitat awà denuncia que, un any després, el Govern no ha complert els compromisos adquirits amb ells/es pel que fa a l'atenció de víctimes conseqüència de la massacre.
- D'altra banda, el 21 de febrer va fer 5 anys de la massacre de San José de Apartadó, on foren assassinats 3 infants i 5 adults, entre homes i dones. De la massacre s'acusa a 10 membres de la brigada 17 de l'Exèrcit de Colòmbia, alguns dels quals han comparegut ja davent del jutge. Els militars la van dur a terme conjuntament amb membres del grup paramilitar que liderava "Don Berna".
+ info:
|
|
|
 |
| |
DONES
A COLÒMBIA |
|
|
|
|
Un informe lliurat per la Fiscalia General de Colòmbia a la Cort Constitucional, posa de manifest que a Colòmbia hi va hacer 183 casos de violència sexual, que van tenir lloc en el marc del conflicte armat al país entre 1993 i el 2008. Dels casos reportats, la majoria són atribuïts a paramilitars (106), a policies i militars (43) i a la guerrilla (15).
Els casos denunciats descriuen situacions de violació, esclavatge sexual, tortura, prostitució forçada i detenció arbitrària contra dones. la violència sexual, denuncia aquest informe, és exercida repetidament pels grups armats com a mètode de dominació a través de la implantació del terror. la mateixa denúncia va fer fa uns mesos la Corporación Humanas . Sovint, els actors armats també imposen normes com la obligatorietat d'usar anticonceptius o la imposició de l'avortament.
La Defensoría del Pueblo ha advertit reiteradament de l'alt risc que dones i nenes siguin víctimes de violència sexual a Colòmbia, dins el marc del conflicte armat.
|
|
|
 |
| |
QUÈ
HA FET LA TAULA? |
|
|
|
|
Algunes de les activitats de la Taula aquest mes:
- Hem co-coordinat i acompanyat la missió de verificació dels DDHH de dones, sindicalistes i defensores i defensors de DDHH que un grup de diputats/des i un senador de l'Estat espanyol van fer a Colòmbia entre el 23 i el 30 de gener. Posteriorment, es farà un informe de la missió que es presentarà en roda de premsa.
- Continuem amb els preparatius per a les VIII Jornades de la Taula, titolades "Drets humans i tractats comercial", que es faran a la Sala d'Actes de la seu central de CCOO, a Barcelona, el 16 i 17 d'bril. La inauguració, la tarda del 15 d'abril, la farem al saló de Cròniques de l'Ajuntament de Barcelona, a la plaça Sant Jaume.
Ja han confirmat la seva presència destacades personalitats com Salomón Kalmanovitz, Claudia Mosquera, Johana Cáceres, Domingo Tovar o Angelino Garzón.
+ info:
|
|
|
|
|
|
- "Un cronista no puede permitir que lo amordacen judicialmente, cuando está describiendo literalmente, además de litarariamente, la realidad que lo rodea. No se puede dejar callar, porque hablar es su esencia."
El periodista i escriptor colombià Antonio Caballero, sobre la sentència absolutòria a favor del també periodista i escriptor Alfredo Molano, acusat d'injúria i calúmnia per la família Araújo.
|
|
| |
|
|
|
|
|
Les fotografies són de Surimages.
La “Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia”
està formada per: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Lleida, Ajuntament
de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Santa Pau, Associació Catalana
per la Pau, Col·lectiu Maloka, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat-CEAR,
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Cooperacció, Entrepobles,
Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Fons Català de
Cooperació al Desenvolupament, Fundació Josep Comaposada–UGT,
Fundació Pagesos Solidaris, Fundació Pau i Solidaritat–CCOO, Fundació
per la Pau, Generalitat de Catalunya, Intermón – Oxfam, Justícia
i Pau, Lliga pels Drets dels Pobles, Moviment per la Pau, Solidara-Intersindical-CSC.
Entitats observadores: Brigades Internacionals de Pau-Catalunya, Escola
de Cultura de Pau de la UAB. |
|
|
