Polèmica encesa i indignació a Colòmbia per l'anunci que l'Exèrcit dels EEUU podrà fer servir, en poques setmanes, 3 bases militars colombianes en aquest país. Mentre l'ambaixador dels país nordamericà, William Brownfiled, i el president Uribe asseguren que es tracta només d'una col.laboració conjunta "contra el terrorisme i el narcotràfic", la oposició -encapçalada pels senadors Jorge Robledo (del Polo Democrático) i Rafael Pardo (exministre de Defensa colombià)- argumenta que és una flagrant violació de la sobirania colombiana i una nova actitud imperialista.
A ningú se li escapa que, en qualsevol cas, aquesta és la conseqüència clara del tancament de la base militar que els EEUU tenien fins ara a Manta (costa nord d'Equador).

Un informe publicat pel colombià Centro de Investigación y Educación Popular (CINEP) posa de manifest que durant els 6 anys i mig de mandat d'Uribe, ha augmentat el descontent social i, per tant, la mobilització popular en contra d'ell. El 2007, diu l'estudi, es va arribar al màxim nombre de lluites socials des del 1975, amb una mitjana de 643 per any, al període 2002-2008. En aquests anys, més de la meitat dels 1.120 municipis del país van expressar algun malestar social produït pel Govern uribista. Destaca també, segons aquest exhaustiu estudi, que les protestes socials ja no les lideren només els sindicats sino que també tenen com a protagonistes emergents, entre altres, els col.lectius de dones, els d'homosexuals, els d'indígenes i les ong de drets humans. Tot plegat deixa clar que mai com ara hi havia hagut tant de descontent a Colòmbia amb les polítiques socials implementades o retallades pel Govern d'Uribe.

D'altra banda, Amnistía Internacional presenta un informe sobre el desplaçament intern a Colòmbia on assenyala -citant a la ong colombiana CODHES com a font- que durant el 2008 més de 380.000 persones van haver-se de desplaçar dins de Colòmbia, xifra que representa un augment del 24% respecte al 2007.El director de desplaçats d'Acció Social (organisme governamental) declara, en canvi, que les xifres de desplaçats publicades per AI són superiors, asseguren, a les reals.

- A principis de mes, el Govern colombià torna a autoritzar la senadora Piedad Córdoba per fer de mediadora amb les FARC. La resposta de Córdoba, que agraeix aquesta autorització, és demanar també una reunió amb el president Uribe per tal d'analitzar junts les condicions d'un acord humanitari, tema indeleblement lligat a aquesta nova etapa de la senadora com a mediadora oficial.

Una carta signada per centenars de personalitats de diversos països de tot el món exhorta el Govern colombià i les FARC a acostar-se, per tal de pactar un intercanvi humanitari i anima també la comunitat internacional a donar suport a aquest procés i a Colombianxs por la Paz. Poc després, en una carta pública adreçada a la senadora, les FARC afirmen estar "a l'espectativa" un cop feta pública aquesta autorització. Afirmen també que, mentre el Govern colombià es prepara per a un eventual intercanvi humanitari, "ho podem organitzar perquè (Piedad Córdoba) rebi els segrestats Pablo Emilio Moncayo i Josué Daniel Calvo així com les restes mortals del capità Guevara".

+ info: justiciaypazcolombia.com

- L'excap paramilitar Diego Fernando Murillo àlies "Don Berna" torna a jurar, en una versió lliure davant del fiscal, que els generals de l'Exèrcit Mario Montoya i de la Policia Leonardo Gallego, van aliar-se amb els paramilitars per dur a terme l'operació "Orión".

Aquest operatiu es va fer l'octubre del 2002 a la comuna (conjunt de barris) 13 de Medellín, per eliminar-hi milicians de les guerrilles que hi vivien, segons el Govern, o per retornar aquella zona als paramilitars, segons les organitzacions de drets humans.El balanç va ser d'una nena morta i de 38 civils ferits, a més de la instauració d'un ferri control social, en aquella zona, per part del paramilitarisme.

Els testimonis de diversos paramilitars desmobilitzats ja van assenyalar al seu moment el mateix que Don Berna, és a dir, que per dur a terme l'operatiu "Orión" el bloc Cacique Nutibara dels paramilitars es va coordinar, durant mesos, amb la brigada IV de l'Exèrcit i la Policia de Medellín. Tots dos generals ho ha negat sempre. + info: www.semana.com


+ info: www.ipc.org.co

- DDHH: Set organitzacions de drets humans i cinc defensors/es de Colòmbia pateixen seguiments il.legals i interceptació sistemàtica de trucades i de correu per part del DAS, organisme estatal d'Intel.ligència, des d'almenys el 2004. Tot plegat, forma part de l'anomenada "Operación Transmilenio" mitjançant la qual, segons informació de la pròpia Fiscalia de Colòmbia, aquestes ong i defensors/es van ser espiats i seguits durant anys per un grup especial, creat il.legalment, amb l'objectiu de "destruir o neutralitzar les activitats de les organitzacions de la societat civil" i comportar la seva judicialització o la realització d'operacions d'intel.ligència encoberta (diverses fases de guerra psicològica).

- DIH: Els enfrontaments a trets, en ple dia de mercat, al centre del casc urbà de Corinto (Cauca), entre les FARC i la Policia maten dos civils i deixen ferides almenys 20 persones més. Una de les víctimes és l'indígena nassa Reinaldo Casso, a qui va matar una bala perduda mentre caminava pel carrer.

A més, els habitants de Corinto denuncien que, durant el combat, membres de la Policia es van fer forts en un hospital del municipi i en un garatge del Cabildo Indígena de Corinto, posant en gravíssim risc totes les persones que eren dins en aquell moment.

+ info: hemeracomunicar.org

- Dotze anys després de la massacre de Mapiripán, al Guaviare, on van ser assassinats almenys 49 civils, diverses organitzacions de drets humans hi celebren un acte en memòria de les víctimes i de suport als seus familiars. Es tracta de la "Caravana de la memoria por la vida y por la paz", integrada per 450 persones que surten de Bogotá i recorren en busos els aproximadament 600 quilòmetres que hi ha fins als pobles de Mapiripán i San José del Guaviare.

La massacre de Mapiripán la van cometre paramilitars amb el suport de l'Exèrcit colombià el juliol del 97, segons va quedar demostrat als tribunals a partir de la confessió d'un coronel implicat. Segons diversos testimonis, durant 5 dies els paramilitars van confinar la població dins les seves vivendes i van anar treient les víctimes, casa per casa, per torturar-les i després assassinar-les. Algunes van ser degollades i tallades a bocins davant dels seus familiars. Altres encara romanen desaparegudes.
El 2005 la Cort Interamericana de Drets humans (CIDH) va condemnar l'Estat colombià en trobar-lo corresponsable d'aquella massacre.

+ info: www.youtube.com
+ info: www.eltiempo.com

Els Consells regionals indígenes de Risaralda i altres autoritats indígenes d'aquest departament signen una resolució, amb validesa de dos anys, a partir de la qual suspenen la pràctica de l'ablació de clítoris a les nenes d'aquestes comunitats, considerada ancestralment per ells una pràctica guaridora. L'acord se signa en veure que aquesta pràctica anava en contra de la integritat física i de la vida de les nenes que la patien.


Tot i això, denuncia la sociòloga i feminista Florence Thomas en un article, el Govern no ha ni començat aquesta tasca. I afegeix que cal recordar que el 70'6% de les persones que reclament els seus drets dins d'aquella llei, són dones. Com ho són, també, la majoria de víctimes del conflicte colombià.

Al mateix acord, aquest col.lectiu indígena resol també que quan les dones presentin complicacions als seus embarassos, seran remeses al lloc de salut o hospital més proper. Tot i això, a l'acord s'especifica que es necessita l'autorització de la dona gestant o del seu company o acompanyant en cas que es faci necessària una cesàrea o altres intervencions.

Algunes de les activitats de la Taula aquest mes:

- Hem enviat una carta de suport a la "Caravana de la memoria por la vida y por la paz" a Mapiripán, demanant al govern colombià que els seus integrants gaudissin de garanties per realtzar aquest acte de memòria històrica.

- Ens hem reunit a Madrid amb el Secretari d'Estat per a Iberoamèrica, amb l'ambaixador de Colòmbia a Espanya i amb el director de l'Oficina de DDHH del Ministeri d'Afers Exteriors per a expressar-los la nostra preocupació per les amenaces de mort que van rebre el maig a Colòmbia, dues de les tres becàries de la Taula, degut a lea seva tasca de defensores dels DDHH a Colòmbia.

+info: www.taulacolombia.org