Butlletí Juny 2008 Unitat d'incidència, anàlisi i documentació

Portada Català Castellà

ACTUALITAT POLÍTICA A COLÒMBIA La posició pública del Govern veneçolà respecte de les FARC fa un gir inesperat, amb unes declaracions en què Hugo Chávez insta públicament aquesta guerrilla a que "alliberi tots els retinguts a canvi de res".amb aquest gest, Chávez diu que ara podrien posar-se les bases per un acord de pau definitiu. A la mateixa al.locució, el president de Venezuela diu que està "a les ordres" del nou cap de les FARC, Alfonso Cano, que substitueix el líder històric d'aquesta guerrilla, Manuel Marulanda "Tirofijo", mort per causes naturals el passat 26 de març. Hugo Chávez afirma que "a aquestes alçades, a Amèrica Llatina està fora de lloc un moviment guerriller". Poc després, Álvaro Uribe, agraeix públicament el president de Venezuela aquestes opinionsque, segons diu, ajuden a arribar a la pau definitiva a Colòmbia. Ambdós mandataris fan saber que es reuniran abans d'un mes, a la que seria la primera trobada d'Uribe i Chávez des del seu dur enfrontament públic arran de la intervenció militar de Colòmbia en territori d'Equador, l'1 de març passat, que Chávez va criticar obertament per violació de sobirania i que va significar el trencament de relacions diplomàtiques de Venezuela amb Colòmbia. Pocs dies més tard, el president de Bolívia Evo Morales, proposa a les FARC un acord polític amb el Govern colombià ja que, diu, "la lluita per l'alliberament, la igualtat, la justícia social i la sobirania no és matant vides". Morales demana també a les FARC que abandonin les armes per fer una revolució democràtrica i cultural. D'altra banda, el projecte de llei conegut com de "la cadira buida" (que pretenia fer perdre als partits respectius els escons ocupats per polítics processats per parapolítica) no prospera ja que la majoria uribista hi vota en contra, reacció "lògica" si es té en compte que Álvaro Uribe és president gràcies a un gran nombre de partits la majoria dels quals està éssent investigat per parapolítica. Finalment, l'excongressista Yidis Medina assegura, en una entrevista des de la presó, que el president colombià estava totalment al corrent que ella i altres congressistes van rebre diners o càrrecs polítics a canvi de votar a favor de la reelecció d'Uribe.
DESMOBILITZACIÓ PARAMILITAR Un informe de la Conselleria per la Reintegració (entitat governamental colombiana) posa de manifest que el 99% dels projectes productius per a desmobilitzats paramilitars o de la guerrilla, són inviables. El Govern de Colòmbia ha invertit els darrers 4 anys, en aquests projectes, un bilió de pesos colombians però ni la Procuraduria, ni la Fiscalia ni la Contraloria veuen transparència ni claredat en l'ús que s'ha fet d'aquests diners. D'altra banda, un informe del Govern colombià publicat pel diari El Tiempo, assegura que la reactivació de grups i d'estructures paramilitars s'està donant exactament als llocs del país on es concentren els més grans conreus de coca. El document posa en qüestió les fumigacions, ja que les xifres que hi apareixen indiquen que, actualment, a Colòmbia hi ha la mateixa quantitat de conreus de coca que el 2002, quan tot just s'havia començat a fumigar. L'ONU qualifica de "preocupant retrocés" que l'àrea de coca sembrada a Colòmbia hagi augmentat un 27% durant el 2007. L'excap paramilitar àlies HH confessa que totes les empreses bananeres de la regió d'Urabà (una de les zones de Colòmbia on els grups paramiltars més crims contra la Humanitat han comès), finançaven les activitats d'aquests grups il.legals que, a canvi, els oferien protecció. Als grans vaixells d'aquestes empreses -moltes de matriu europea o nordamericana- s'hi traslladaven de o cap a Colòmbia, habitualment, armes i cocaïna amb total coneixement de les indústries bananeres. Amb aquests diners, va explicar HH, es van poder cometre, entre altres, centenars d'assassinats contra integrants del partit polític Unión Patriótica i contra sindicalistes. L'exdirigent paramilitar explica també que, durant anys, aquests van pagar diners a l'Armada perquè apagués el radar amb que, si no, hauria detectat la sortida per aquella zona de Colòmbia de milers de llanxes carregades de cocaïna.
VIOLACIONS DELS DRETS HUMANS - L'1 de juny són assassinats, auna zona rural d'Arauca, Andelfo Arias i Alfredo Galeano. Poc després, són reportats com a guerrillers donats de baixa en combat per l'Exèrcit. L'endemà, els familiars d'Andelfo Arias fan públic que el finat era un camperol de la vereda Alto San Joaquín, de Saravena, que treballava transportant mules i que el dia del seu assassinat estava de cacera amb un veí de la mateixa vereda, que era Alfredo Galeano. - Dos joves germans indígenes nassa, Amparo i Sílvio Chagüendó, són afusellats dins de casa seva per soldats de l'exèrcit colombià, segons nombrosos testimonis. Els fets van succeïr quan ambdós s'havien refigiat a la casa, emmig d'un enfrontament a trets entre les FARC i l'Exèrcit a una aldea del municipi de Corinto (Cauca). -Infants de l'aldea La Esperanza (Meta) reben diners d'uns soldats de l'Exèrcit, a canvi de donar-los informació.		QUÈ HA FET LA TAULA? Algunes de les activitats de la Taula aquest mes: - Hem assistit i donat suport al Parlament Europeu a l'audiència especial que s'hi va fer per denunciar la persecució a què està essent sotmesa l'Asociación Campesina del Valle del Río Cimitarra, que lidera un procés de resistència camperola al Magdalena Medio colombià. - Ens hem reunit amb Camilo Umaña, fill del defensor de Drets Humans Eduardo Umaña Mendoza, assassinat fa 10 anys. Camilo presenta en una petita gira per Europa el llibre "Las altisonancias del silencio", que ha escrit en homenatge al seu pare. - Hem assistit a la reunió semestral d'OIDHACO (la plataforma de coordinadores per Colòmbia d'Europa), que s'ha fet a París, i a la qual hi ha comparegut el responsable de Colòmbia del Ministeri d'Assumptes Exteriors de França, país que presideix actualment la UE.
CRISIS HUMANITÀRIES - La revaluació del peso colombià i els estralls de les pluges torrencials a bona part de Colòmbia, fan que diversos gremis del país demanin al Govern nacional que declari l'emergència econòmica, ja que, diuen, s'han perdut milions de llocs de treball. Al sector de les flors (un dels més forts en exportació a Colòmbia), s'han perdut recentment 15.000 llocs de treball i es preveu que 200.000 més estan en risc de desaparèixer. Els sectors del tèxtil i del cafè també han resultat molt afectats per la crisi. -D'altra banda, la patata -un dels aliments bàsicsde les famílies colombianes-, s'ha apujat d'un 73% respecte de fa 1 any. En general, els aliments bàsics s'han apujat a Colòmbia una mitjana del 9,7%, xifra que augmenta encara més els índexs d'empobrits al país, que actualment ja són un 66% de la població.		DECLARACIONS “Cada vez que nos atrevemos a dar cifras y estadísticas de violencias intrafamiliares, de abusos sexuales o de la violación como uno de los más odiosos crímenes; cada vez que volvemos a escribir en contra del reinado de belleza o que defendemos el aborto legal y seguro; cada vez que nombramos la discriminación hacia las mujeres o la permanencia del sexismo como una peste moderna; en fin, cuando simplemente defendemos de manera vehemente -mas nunca agresiva- los más elementales derechos de las mujeres, nos caen encima una lluvia de críticas que, en mi caso, he aprendido a considerar normales en un país aún tan conservador, tan decimonónico." Florence Thomas, feminista francesa-colombiana
AGENDA - 4 de juliol, Barcelona, 18.30h. Taula rodona "art i transformació social" i recital de música colombiana amb Julián y Alexandra. La Farinera del Clot: Gran Via de les Corts Catalanes, 837 (metro "Glòries"). - 5 de juliol, Barcelona, de les 11 del matí a la 1 de la matinada. 2ª Marató d'espectacles, actuacions, tallers i cinema documental "Por Colombia, un canto a la vida". La Farinera del Clot: Gran Via de les Corts Catalanes, 837 (metro "Glòries"). - 17 de juliol, 19h. Barcelona. Estrena del documental "Volver a nacer", sobre els exiliats i exiliades de la Unión Patriótica a l'Estat espanyol. Casa Amèrica-Catalunya, Còrsega, 299 (metro "Diagonal").
La “Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia” està formada per: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Santa Pau, Associació Catalana per la Pau, Col·lectiu Maloka, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat-CEAR, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Cooperacció, Entrepobles, Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Fundació Josep Comaposada–UGT, Fundació Pagesos Solidaris, Fundació Pau i Solidaritat–CCOO, Fundació per la Pau, Generalitat de Catalunya, Intermón – Oxfam, Justícia i Pau, Lliga pels Drets dels Pobles, Moviment per la Pau, Solidara-Intersindical-CSC. Entitats observadores: Amnistia Internacional Catalunya, Brigades Internacionals de Pau-Catalunya, Escola de Cultura de Pau de la UAB.