Philip Alston, relator especial de l'ONU per a execucions extrajudicials, arbitràries i sumàries manifesta, a la premsa en finalitzar una visita de 15 dies a Colòmbia, que les execucions extrajudicials al país són una pràctica "gairebé sistemàtica" portada a terme "per una quantitat significativa d'elements dins l'Exèrcit" colombià. Alston, que es va poder entrevistar amb més de 100 familiars de víctimes de la violència a Colòmbia, diu també que, apart d'afirmacions contundents, el Govern colombià no li ha donat cap prova que la majoria dels anomenats falsos positius fossin guerrillers.Alston mostra també la seva preocupació per la manca de personal a la Unitat de DDHH de la Fiscalia colombiana i pel poc o nul cas que els jutges militars solen fer dels dictàmens de la Cort Constitucional del país. Tot plegat, manifesta el relator de l'ONU, hi afavoreix enormement la forta impunitat ja existent.

Segueix l'intercanvi epistolar entre Colombianas y Colombianos por la Paz (CCP) -que té com a objectiu arribar a una solució política negociada-, amb una segona carta que CCP envia a la guerrilla de l'ELN, en resposta a la d'aquesta. A l'escrit, CCP diu que abandonar la pràctica del segrest com a arma de guerra ha de ser "una decisió i un compromís unilateral de l'ELN" i no pas un tema per posar sobre la taula en cas d'una eventual negociació. CCP també els exhorten a fer pública la seva agenda per a reprendre el camí de la solució política negociada a Colòmbia.

Miguel Ángel Moratinos, ministre d'Afers Exteriors, afirma a una compareixença al Senat espanyol, que les FARC es troben en franc decliu la qual cosa, assegura, "constitueix una bona notícia per a tots els demòcrates i per als que rebutgem la violència com a instrument polític".

Finalment, el president del sindicat del metall més poderós dels EEUU, Leo Gerard, li demana per carta a Barack Obama que no rebi Álvaro Uribe a la Casa Blanca perquè això constituïria un mal missateg pel món ja que, li explica, durant el mandat d'Uribe s'han assassinat i perseguit centenars de sindicalistes a Colòmbia, el seu Govern ha mantingut vincles amb els paramilitarsi, en general, a Colòmbia, actualment, no hi ha respecte pels Drets Humans.

- La desmobilització paramilitar segueix profundament qüestionada: durant els mesos de maig i juny, les Águilas Negras (paramilitars autoanomenat de nova generació) amenacen, amb una onada de panflets anònims, centenars de defensors i defensores dels DDHH o a les organitzacions a les que pertanyen. És el cas de, per exemple, el Colectivo de Abogados José Alvear Restrepo, el comitè de Solidaritat amb Presos Polítics, l'associació Minga o la Comisión Intereclesial de Justicia y Paz o persones com Iván Cepeda o Piedad Córdoba. Tots pertanyen al Moviment de Víctimes de Crims d'Estat (MOVICE).

Els "nous" paramilitars amenacen també amb fer el que ells anomenen "neteja social"´a grans ciutats del país, contra col.lectius socials com drogoaddictes, habitants del carrer o dones que hi exerceixen la prostitució.

+ info: www.movimientodevictimas.org

- L'actual ambaixador de Colòmbia a Itàlia i exministre del Govern d'Uribe, Sabas Pretelt, és acusat de vincles amb els paramitars. L'exparamilitar àlies "Daniel Centella", assegura davant del jutge que Pretelt es va reunir amb caps paramilitars el 2004, diverses vegades, a una finca del departament del Cesar. A aquestes reuniones també hi hauria assistit alguna vegada el senador uribista Jorge Visbal Martelo.

- La Fiscalia lliura a les autoritats les primeres evidències de la complicitat entre polítics i paramilitars al departament del Caquetá. Multitud de testimonis apunten que dos pesos pesants de la política del departament van estar pressumptament involucrats amb els paramilitars del Bloc Central Bolívar, arribats a la regió el 2001. Són l'exrepresentant a la Càmera Luis Fernando Almario i l'exgovernador del Caquetá, Juan Carlos Clars. Diverses versions lliures de paramilitars assenyalen també l'exalcalde de Florència Arnoldo Barrera i el senador Oscar Reyes de tenir-ne vincles.

+ info: www.semana.com

- DDHH: Dos educadors , sindicalistes de l'Associació d'Educadors d'Arauca, són assassinats amb 2 dies de diferència en aquell departament. Pablo Rodríguez el maten a trets dins de la seva pròpia aula de classe, a una aldea que pertany al resguard indígena Cuiloto. Jorge Humberto Echeverri també és mort a trets per un desconegut. Pocs dies després és assassinat a l'entrada de casa seva, a Cúcuta, Rafael Antonio Sepúlveda dirigent del sindicat de la salut ANTHOC. Amb ells, ja són 21 els i les sindicalistes assassinats a Colòmbia en aquest any 2009.

- DIH: Des del 16 de juny, un grup de soldats de l'Exèrcit colombià roman instal.lat a l'aldea Tres Quebradas, dins del resguard de Canoas (Cauca) segons denuncia el seu gobernador, l'indígena Marino Dagua.

Tot i que la Guàrdia Indígena els demana que surtin del nucli perquè estan violant el DIH, els soldats segueixen vivint a les cases de dues famílies de l'aldea, argumentant que "compleixen ordres".

+ info: www.nasaacin.org
+ info: www.nasaacin.org

- Vint anys després de la massacre de La Rochela, a la que van ser assasinats dotze membres d'una comissió judicial que anava a investigar una altra recent massacre, la Fiscalia reobre el cas i crida a indagatòria el general retirat Farouk Yanine, considerat el pressumpte autor intel.lectual de la matança, que va perpetrar un grup de paramilitars. Malgrat que existeixen múltiples proves, a més de recomanacions de la CIDH i de la Cort Suprema de Justícia, la defensa de Yanine sempre havia aconseguit mantenir-lo formalment desvinculat d'aquest procés.

- El Parlament colombià aprova el projecte de llei anomenat "Estatut de les víctimes", molt i molt criticat per les organitzacions de Drets Humans i de víctimes del país. Les crítiques principals se centren en què el text aprovat no reconeix les víctimes dels crims d'Estat -és a dir, de la Força Pública- a no ser que aquesta condició es demostri jurídicament. Tampoc contempla la restitució de terres o béns usurpats injustament i, finalment, no reconeix la responsabilitat de l'Estat en les violacions a DDHH.

+ info: www.semana.com
+ info: www.movimientodevictimas.org

Es compleix un any d'haver-se emès una resolució de la Cort Constitucional colombiana, que obliga l'Estat a crear un pla integral de protecció de víctimes i testimonis amb enfoc diferencial de gènere, en el marc de la llei de Justicia i Pau .

Tot i això, denuncia la sociòloga i feminista Florence Thomas en un article, el Govern no ha ni començat aquesta tasca. I afegeix que cal recordar que el 70'6% de les persones que reclament els seus drets dins d'aquella llei, són dones. Com ho són, també, la majoria de víctimes del conflicte colombià.

Moltes dones colombianes, denuncia Thomas, són doblement víctimes de la violència al país: per la situació de conflicte existent i, també, perquè sovint són sotmeses a violències sexuals per part dels actors armats.

+ info: www.eltiempo.com

Algunes de les activitats de la Taula aquest mes:

- Hem enviat una carta al president colombià, Álvaro Uribe, i al director del Programa presidencial de DDHH i DIH del Govern colombià, Carlos Franco, per expressar-li la nostra preocupació per les amenaces de mort rebudes recentment per dues de les tres becàries de la Taula aquest curs.

- Hem celebrat a Barcelona, amb molta assistència de públic, el col.loqui "Recordar des del cor: les víctimes en la memòria" sobre les víctomes a Colòmbia i les de la Guerra Civil espanyola i la posterior repressió franquista.
Aquest acte es va complementar amb una exposició itinerant per diverses places i passejos de la ciutat que, sota el mateix títol, dóna a conèixer qui són les víctimes del conflicte colombià, alhora que vol donar a conèixer els processos que han dut a terme per recuperar i construir la seva memòria històrica.

+info: www.taulacolombia.org