Butlletí Maig 2008 Unitat d'incidència, anàlisi i documentació

Portada Català Castellà

ACTUALITAT POLÍTICA A COLÒMBIA Els Governs de Veneçuela i Equador, d'una banda, i els de Colòmbia i els EEUU, de l'altra, s'intercanvien greus acusacions derivades de la suposada informació que conté l'ordinador que va pertànyer al dirigent de les FARC Raül Reyes, mort en un bombardeig militar el mes de març passat. Mentre que Colòmbia i EEUU afirmen que amb aquella informació s'hi demostren clars vincles dels governs de Chávez i Correa amb les FARC, aquests asseguren que l'esmentada informació va ser manipulada pels organismes d'intel.ligència colombians i nordamericans. Rafael Correa, en gira per Europa, insisteix en la seva afirmació que Colòmbia, esperonada pels EEUU, vol exportar el conflicte colombià als països que en són fronterers, una tàctica, diu, com la que el Govern de Bush aplica al Pròxim Orient. D'altra banda, l'autòpsia dels 19 morts que va deixar el bombardeig contra un campament de les FARC ubicat a l'Equador, el passat 1 de març, revela que almenys 4 d'aquestes persones van ser executades amb un tret per l'esquena. Per això, el Govern equatorià anuncia que demanarà a Colòmbia, a través de l'OEA, la informació detallada de l'operació ja que tenen nombroses proves que la incursió de l'exèrcit colombià va violar reiteradament el Dret Internacional Humanitari. Finalment, el president Uribe fa unes duríssimes acusacions contra l'investigador León Valencia, el senador del Polo Democrático Gustavo Petro i el representant del Movimiento de Víctimas Iván Cepeda, en demostrar -cadascun per la seva banda- que bona part de l'entorn polític i familiar d'Uribe està vinculat als paramilitars.
DESMOBILITZACIÓ PARAMILITAR En una decisió que agafa totalment per sorpresa la majoria del país, el Govern d'Uribe decideix extraditar als EEUU un total de 14 caps paramilitars. Alguns d'ells -Salvatore Mancuso, Jorge 40 o Cuco Vanoy- són tristament famosos per haver confessat ser els responsables de més de 1.700 assassinats de persones a Colòmbia que, després, van sepultar en desenes de fosses comunes. L'extradició es fa en una ràpida operació la matinada de dimarts 13: els 14 caps són lliurats en avió a les autoritats dels EEUU després de treure'ls des de les diferents presons de Colòmbia on s'estaven. La polèmica salta immediatament, ja que al país nordamericà només seran jutjats per delictes de narcotràfic que, a més, tinguin relació amb els EEUU i no pels delictes de lesa humanitat, tots comesos a Colòmbia. Així, gairebé tot el procés de suposada veritat, justícia i reparació de les víctimes que s'havia endegat a Colòmbia a partir de les versions lliures dels caps paramilitars, queda totalment parat. Per aquest motiu, nombroses organitzacions defensores de Drets Humans nacionals i internacionales així com l'Oficina de l'Alt Comissionat de l'ONU pels DDHH a Colòmbia, la Comisión Interamericana de DDHH (CIDH) o la Comisión Nacional de Reparación y Reconciliación, mostren la seva extrema preocupació i critiquen aquesta decisió afrimant que, sense declaracions dels victimaris, es deixa de garantir els drets a la justícia, la veritat i la reparació de les víctimes dels paramilitars. Moltes organitzacions es mostren convençudes que, el veritable motiu de l'extradició, és impedir que les declaracions dels caps paramilitars segueixin demostrant els vincles del Govern d'Uribe i de l'empresariat colombià amb el paramilitarisme. El Govern colombià afirma que l'extradició era necessària perquè els paramilitars seguien delinquint des de les presons on eren i no han dit tota la veritat. Assegura que es garantirà la veritat, la justícia i la reparació a les víctimes, tot i que no especifica com es farà. La mateixa setmana es coneix que bona part de les dades dels ordinadors personals i dels mòbils d'aquests 14 paramilitars "s'han perdut", segons reconeix el cap dels serveis penitenciaris colombians, el general Eduardo Morales.
VIOLACIONS DELS DRETS HUMANS - Uns dies abans del 1er de Maig, a la Central Unitària de Treballadors (CUT) de Colòmbia arriba una amenaça de mort mitjançant un panflet anònim que és dipositat a l'oficina de la ciutat de Bucaramanga. En ell, els paramilitars de les Águilas Negras amenacen amb matar els integrants d'organitzacions polítiques, socials, sindicals i de Drets Humans de la ciutat. - L'Escola Nacional Sindical de Colòmbia fa públic un informe que posa de manifest que de l'1 al 31 de març del 2008 a Colòmbia ha augmentat un 89% la xifra de sindicalistes asassinats/des, comparada amb el mateix periode de l'any passat. - El 17 de maig, la policia i l'inspectora municipal de Riosucio desallotgen per la força una família que el dia abans havia tornat a ocupar la finca El Triunfo, de la seva propietat, 11 anys després que els paramilitars els en fessin fora per la força. El violent desallotjament se salda amb diversos camperols contusionats per la Policia. 2 integrants de l'ong Justicia y Paz y 3 camperols són detinguts sense que, ara mateix, se sàpiga on els van dur.		QUÈ HA FET LA TAULA? Algunes de les activitats de la Taula aquest mes: - El 16 de maig hem organitzat una xerrada a la seu de la Taula amb el president de l'Asociación Campesina del Valle del Río Cimitarra, Carlos Martínez. - Del 19 al 21 de maig hem facilitat diverses reunions i actes a Barcelona dels integrants de la Coalición de Movimientos y Organizaciones Sociales de Colombia, dins la gira que aquesta coalició acaba de començar per Europa. - Hem mantingut reunions de treball amb la coordinadora general de la Ruta Pacífica de Mujeres, Marina Gallego, i la directora de l'OFP, Yolanda Becerra, aprofitant el pas d'ambdues per BCN per participar a les VI Jornades de la Taula. - Ens hem adherit al manifest contra les bombes de raïm, bombes que en un 98% dels casos en què es fan servir maten població civil i, de manera molt especial, nens i nenes de tot el món.
CRISIS HUMANITÀRIES Tot i la feina feta durant anys a la zona de Samaniego (Nariño, sud de Colòmbia) la comunitat informa que hi ha augmentat la quantitat d'aldees afectades per camps minats, i que s'esté a d'altres municipis les zones rurals dels quals estan infestades de mines antipersonals. La por a ser víctima d'una mina, a més de l'increment de les accions militars que poden involucrar la població civil a la zona, ha provocat que bona part dels i les habitants s'hi hagin hagut de desplaçar forçadament cap a altres indrets, amb la conseqüent pèrdua dels seus llocs de treball, vivendes i animals. La situació és tan greu que Samaniego ja s'ha erigit com un dels llocs amb major nombre de mines antipersonals de tot el món.		DECLARACIONS “No nos vamos a ir de la región, ni abandonaremos las parroquias, ni pararemos los proyectos, ni cejaremos en la lucha por la tierra, ni dejaremos el apoyo a las organizaciones y a los núcleos, ni disminuiremos el impulso a los espacios humanitarios, a las organizaciones campesinas y a los procesos culturales y las redes de emisoras comunitarias, de mujeres y de jóvenes. Emprendimos este camino porque sabíamos que la paz teníamos que construirla sin violencia, en medio del conflicto, y que teníamos que pagar costos y riesgos en esa construcción. Por eso vamos a continuar." Els bisbes de Magangué i de Barrancabermeja i el director del Programa de Desarrollo y Paz del Magdalena Medio. Membres d'aquestes entitats han estat amenaçats de mort pels paramilitars.
AGENDA - Lliurament del premi NIKUNA al projecte "Mujeres Pa'lante", del col.lectiou Maloka, atorgat per "la constant tasca en favor dels drets de les dones migrants". Dissabte 24 de maig a les 17:30 al Saló d'Actes de l'UGT, Rambla Sta. Mònica, 19 (metro Drassanes, línia 3). - Plantada de dones de la Ruta Pacífica de Mujeres. Dissabte 24 de maig, tarda, a BCN (Les Rambles a l'alçada del Liceu). Més info: http://www.cooperaccio.org/ca/agenda.php - Jornada "Dones, pau i resistència". Dissabte 31 de maig, tot el dia. Lloc: casal Marià, Olot. Inclouran la taula rodona "Experiències de dones constructores de pau" a càrrec de la Plataforma Catalana de suport a la Ruta Pacífica. Més info: http://www.cooperaccio.org/ca/agenda.php - Audiència pública especial sobre cas de l'ACVC. Dimarts 10 de juny, Parlament Europeu. Brussel.les.
La “Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia” està formada per: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Santa Pau, Associació Catalana per la Pau, Col·lectiu Maloka, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat-CEAR, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Cooperacció, Entrepobles, Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Fundació Josep Comaposada–UGT, Fundació Pagesos Solidaris, Fundació Pau i Solidaritat–CCOO, Fundació per la Pau, Generalitat de Catalunya, Intermón – Oxfam, Justícia i Pau, Lliga pels Drets dels Pobles, Moviment per la Pau, Solidara-Intersindical-CSC. Entitats observadores: Amnistia Internacional Catalunya, Brigades Internacionals de Pau-Catalunya, Escola de Cultura de Pau de la UAB.