El Senat colombià aprova el projecte de llei que permetrà que es faci al país un referèndum per demanar als colombians i colombianes si volen que Álvaro Uribe pugui governar per tercer periode consecutiu. És a dir, si es torna a modificar la llei per tal que Uribe sigui reelegit un altre cop. L'aprovació es fa sense la presència dels dos grans partits de l'oposició, el Polo Democrático Alternativo i el partit lliberal, que marxen del Senat com a protesta.

Tot i això, Uribe segueix sense confirmar o desmentir que serà ell qui es presenti com a candidat de la seva formació política, integrada per diversos partits de dreta. En qualsevol cas, l'actual ministre de Defensa, Juan Manuel Santos, dimiteix del càrrec i explica que ho fa perquè, si Uribe finalment no és candidat, ell es presentarà com a presidenciable pel partit de la U, un dels que donen suport a l'actual president. És a dir: la continuïtat de la doctrina de la "seguretat democràtica" -tan mal vista pels organismes nacionals i internacionals que vetllen pel respecte als Drets Humans a Colòmbia- queda assegurada en cas de victòria tant d'Uribe com de Santos.

L'investigador de l'Escola de Cultura de Pau de l'UAB Yezid Arteta és nomenat "gestor de pau" pel Govern colombià. Álvaro Uribe ho anuncia -agafant per sorpresa fins i tot el propi interessat- durant una breu visita a Madrid, a finals d'abril. Poc després el propi Govern rectifica i l'anomena instructor de pau, volent marcar distàncies amb altres gestors de pau colombians que són guerrillers que van desertar de les FARC. Arteta també en va ser membre però va complir 10 anys de presó a Colòmbiat. El nou instructor de pau puntualitza en un comunicat que el seu nou càrrec només por anar lligat a la recerca d'una sortida política negociada al conflicte intern colombià.

En aquest visita a Espanya, Uribe reuneix en una trobada els màxims dirigents d'Endesa, Iberia,Telefònica Llatinoamèrica, BBVA, Acciona, AENA, Cepsa, Planeta, Prisa, Mapfre, Unión Fenosa i Zurich, entre altres multinacionals espanyoles amb interessos a Colòmbia, que afirmen a través de president de les Cambres espanyoles que la reelecció d'Uribe seria una bona notícia.

L'últim alliberament anunciat per les FARC fa més d'un mes, el del policia Pablo Emilio Moncayo, segueix sense produïr-se. Colombianos y Colombianas por la Paz (CCP) continúa fent gestions davant de l'aparent immobilitat del Govern d'Uribe al respecte. La senadora Piedad Córdoba, entre altres gestions al respecte, es reuneix a Washington amb legisladors demòcrates per tal de buscar suports per aconseguir que Pablo Emilio torni a la llibertat.

- Responent a una carta prèvia de Colombianos y Colombianas por la Paz (CCP), la guerrila de l'ELN -segona més nombrosa del país- afirma que estan disposats a debatre sobre la necessitat o no de fer servir el segrest com a arma de guerra, sempre i quan també s'hi debatin "altres accions contra la llibertat de les persones" com ara la desaparició forçada. L'ELN demana també que la pau la construeixin tots els sectors socials colombians i no uns pocs.

- Apareixen a la Universitat Nacional de Colòmbia (a Bogotà) diversos panflets signats pel Bloc Capital dels paramilitars, que reconeixen ser reinsertats d'una part del Bloc Centauros, una altra formació paramilitar de Bogotà teòricament desmobilitzada. Als escrits s'hi llegeix "som autodefenses que ens hem organitzat de nou en legítima lluita antiterrorista... a la ciutat de Bogotà i municipis propers." Els reconstituïts paramilitars declaren objectiu militar diversos grups i líders estudiantils d'universitats públiques de la ciutat.

+ info: www.piedadcordoba.net
+ info: colombia.indymedia.org

- Juan José Chaux, exgovernador del departament del Cauca, és detingut i empresonat acusat de vincles amb els paramilitars. Chaux, que era actualment l'ambaixador de Colòmbia a la República Dominicana, està acusat per la Fiscalia de concert per delinquir agravat en haver rebut pressumptament suport dels paramilitars per guanyar les elecciones a la Governació del Cauca, cosa que va succeïr el 2004.

La Fiscalia va aportar, entre altres proves, el testimoni del cap paramilitar àlies "HH" (actualment extraditat als EEUU) que va afirmar que Chaux s'havia reunit amb ells en diverses ocasions per demanar-los suport quan era candidat a la Governació. HH va afegir que per la mateixa època, Chaux va reunir-se amb diferents alts càrrecs paramilitars amb el mateix objectiu.

- També és capturat per pressumptes vincles amb els paramilitars -i amb coneguts narcotraficants- el senador del Valle del Cauca Juan Carlos Martínez Sinisterra.


+ info: www.tribunalatina.com

- Defensors/es: un informe conjunt de les 4 plataformes de DDHH de Colòmbia (que agrupen més de 1.200 organitzacions) posa de manifest que, en el que portem del 2009, s'ha registrat 15 atacs contra defensors/es de DDHH a Colòmbia. El document posa de manifest que del 2006 al 2008 van ser assassinats al país 99 defensors/es, 6 més van ser desapareguts/des i 13 van patir atemptats contra la seva vida. A més, 3 defensors van ser torturats i 3 més segrestats.
En la gran majoria de casos, aseegura l'informe, els autors van ser els grups paramilitars amb la intervenció activa o passiva de l'Exèrcit, la Policia o altres entitats estatals. En totes aquestes agressions, el grau d'impunitat arriba al 100%, asseguren les 4 plataformes.

DDHH: La filla de 12 anys de la lideressa indígena Aida Quilcué, activa defensora dels drets d'aquest col.lectiu, és víctima d'un intent d'atemptat quan un individu, acompanyat per altres 3, l'apunta amb un arma de foc des d'una furgoneta, davant de casa de la nena. Poc després, el vehicle marxa del lloc mentre els homes segueixen mirant amenaçadorament la petita.

- La setmana següent són assassinats dos líders indígenes més: Manuel Velásquez, governador del col.lectiu zenú, i Robert de Jesús Guachetá, governador suplnet dels nassa. Tots dos s'havien distingit per la seva lluita perquè les multinacionals mineres no entressin irrespectuosament als territoris indígenes.

+ info: www.cric-colombia.org

- La Fiscalia colombiana deté i empresona 7 militars (dos d'ells suboficials, la resta soldats) acusats de ser, pressumptament, els autors materials de l'assassinat del company de la dirigent indígena Aida Quilcué, Edwin Legarda. Legarda va caure mort el desembre passat quan el vehicle que conduïa -dins el qual generalment es mobilitzava la lideressa indígena- va rebre 17 trets de fusell per part d'un grup de militars, en un tram de carretera del departament del Cauca.

- El Tribunal Superior del districte judicial confirma la condemna a 32 anys de presó per cadascun dels tres paramilitars acusats d'assassinar la integrant de l'OFP Esperanza Amaris Miranda. Esperanza va ser segrestada a casa seva pels 3 paramilitars condemnats i hores després va aparèixer assassinada a Barrancabermeja, l'octubre del 2003.

- El 30 d'abril, es fa per primera vegada, promoguda pel MOVICE, una audiència pública sobre política criminal i situació a les presons. L'objectiu és fer pública la situació en molts diversos aspectes -relacionats tots ells amb els DDHH- de les persones privades de la llibertat al país.

+ info: www.colectivodeabogados.org
+ info: www.redcolombia.org

Vilma Cárcamo Blanco, odontòloga i membre de la junta directiva de del sindicat de treballadors/es de la salut (ANTHOC), és assassinada a trets a Magangué (Bolívar) . Un individu que anava en moto va disparar-li diverses vegades quan ella passava pel centre del municipi conduïnt el seu cotxe. Vilma Carcamo liderava unes jornades de protesta que tenen com a objectiu reclamar el pagament de salaris endarrerits. La líder sindical també participava activament a la negociació del plec de peticions dels treballadors i treballadores del sector de la salut al seu municipi.

Amb aquest crim, són ja 17 els sindicalistes assassinats a Colòmbia aquest any 2009 i 2.711 els darrers 10 anys.

+ info: www.kaosenlared.net

Algunes de les activitats de la Taula aquest mes:

- Hem organitzat a Madrid, amb el grup parlamentari d'ERC-IU-ICV al Congrés, una roda de premsa amb el líder indígena José Vicente Otero i l'advocada defensora de DDHH Nancy Fiallo. A l'acte, hem anunciat la presentació d'una proposició no de llei per demanar al Govern espanyol que demani al colombià que prengui mesures per desmantellar el paramilitarisme i per a que els defensors/es de DDHH puguin fer la seva fena amb totes les garanties.

- Hem fet i difòs un comunicat condemnant l'intent d'atemptat que va patir la filla de la lideressa indígena Aida Quilcué al Cauca.


+info: www.taulacolombia.org