El col.lectiu Colombianos y Colombianas por la Paz (CCP), impulsor d'un intercanvi epistolar amb les FARC que va donar com a primer resultat l'alliberament el gener de 6 hostatges d'aquesta guerrilla, adreça una nova carta, aquest cop a l'ELN. És la resposta a una primera missiva enviada el gener per aquest grup guerriller a CCP, on els convidava també a "dialogar per la pau a Colòmbia". A la seva resposta, CCP els demana -com ja van fer amb les FARC- que assumeixin la decisió política d'abandonar la pràctica del segrest i els exhorten a reprendre les rondes de diàleg amb el Govern colombià, interrompudes fa més d'un any.

-L'Oficina de l'Alta Comissionada de l'ONU pels DDHH presenta el seu informe anual del 2008 sobre Colòmbia. L'informe qüestiona durament els "deficients" resultats en matèria de reparació a les víctimes de la Llei de Justícia y Paz, alhora que critica també les insuficients mesures preses pel Govern colombià per combatre les execucions extrajudicials ja que, segons l'OACNUDH, aquestes no s'han reduït de forma significativa. A més, alerta sobre l'estat d'indefensió en què es troben, diu l'informe, els col.lectius afrocolombians i indígenes de Colòmbia respecte dels actors armats del congflicte.

-La revista "Semana" destapa un nou escàndol d'espionatge de telèfons i correus electrònics per part del DAS (departament d'Intel.ligència del Govern). La informació confirma moltes sospites: desenes de periodistes, defensores i defensores de DDHH i, fins i tot membres de la Cort Suprema que investiguen el cas de la "parapolítica", tenen els telèfons fixes i mòbils punxats, així com les seves adreces de correu electrònic.

-Arran de la massacre d'un nombrós grup d'indígenes Awà, a començaments de febrer, l'Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca (ACIN), una de les més fortes organitzacions indígenes de Colòmbia, escriu una dura carta pública a les FARC on, entre altres coses, els reiteren la seva voluntat de mantenir-se al marge de tota lluita armada, alhora que reafirmen el seu desig de ser part activa en una solució política negociada al conflicte colombià.

- El president de la Comisión Nacional de Reparación y Reconciliación (CNRR), Eduardo Pizarro, afirma que molts paramilitars suposadament desmobilitzats tenen previst que, en sortir de la presó -complint penes de, com a molt, 8 anys- podran tornar a posseir els béns adquirits il.legalment abans de desmobilitzar-se. Béns que ara, va explicar el president de la CNRR, estan en mans de testaferros.

- La comunitat de Puerto Cachicamo (Guaviare) fa públic que, després que van denunciar uns soldats per haver ferits tres petits d'aquella aldea, membres de l'Exèrcit els han amenaçat dient-los que arribaran grups paramilitars a la zona.
Poc després, apareix prop de Puerto Cachicamo un grup d'homes armats que s'identifiquen com a paramilitars i, per això, la comunitat decideix abandonar el poble com a mesura de protecció.

+ info: www.prensarural.org

L'excap paramilitar "Don Berna" confessa davant d'una Cort Federal d'EEUU -on està extraditat- que l'excap suprem de l'Exèrcit colombià, Mario Montoya, es va aliar amb un bloc paramilitar per dur a terme l'anomenada "Operación Orión" al barri Comuna 13 de Medellín, el 2002, operació que es va saldar amb la desaparició forçada de 68 persones en pocs dies i l'assassinat d'una menor. Després, l'Exèrcit, tal com ho havia pactat prèviament, va "lliurar" la Comuna 13 a aquest grup paramilitar. Montoya és l'actual ambaixador de Colòmbia a la República Dominicana.

-El Fiscal General de Colòmbia fa públic que, els 3 darrers anys i fins a aquest mes, s'han obert ja 900 processos judicials als què estan involucrats 1.400 membres de l'Exèrcit i/o la Policia per la desaparició forçada o l'assassinat de més de 1.300 civils. Totes aquestes persones van ser presentades com a guerrillers/eres donats de baixa.

+ info: www.eltiempo.com

-Defensors/es: una vintena llarga d'organitzacions de DDHH i d'agències de cooperació internacionals i colombianes fan públic un comunicat en què denuncien enèrgicament que a Colòmbia i a Amèrica Llatina existeixen polítiques estatals de criminalització de la protesta social. Afirmen que aquestes es plasmen, principalment, en una sèrie d'estratègies dels Governs i d'altres grups que ostenten el poder, per mirar de col.locar al terreny de la il.legitimitat els defensors i defensores de DDHH i tot aquell qui defensa i exigeix el respecte als Drets Humans i al DIH.

-DDHH: El moviment estudiantil viu una implacable persecució: només entre el 9 i el 12 de març són assassinats 3 estudiants. Un de la Universitat de La Guajira, un altre de la de Còrdova i un tercer, pertanyent a la Universitat d'Antiòquia. Això succeeix enmig d'un allau d'amenaces de mort i d'intimidacions cap a les dues associacions nacionals d'estudiants del país.

-DIH: Janeth Perry, presidenta del Centre Integral de Rehabilitació de Colòmbia, que tracta víctimes de mines antipersona, dóna a conèixer que el 35% de persones afectades per aquestes són civils. Afegeix que les mines fan diàriament 3 víctimes a Colòmbia.

+ info: www.aceucolombia.org

Un nombrós grup de dones de Medellín recorren, el 8 de març, els carrers d'un sector popular de la ciutat, per mostrar el seu rebuig a les amenaces que hi han circulat recentment i que ordenen les dones no sortir de les seves cases més enllà de les 10 de la nit. Durant el seu recorregut, les dones també es pronuncien contra la guerra, pel respecte als drets sexuals i reproductius i per una societat diferent, que les reconegui.

- Un soldat de cognom Carreras, pertanyent al batallón Calibío del Exèrcit, lliga i maltracta a l'aldea San Francisco (Yondó, Antiòquia) una camperola de 25 anys i les seves dues filles. A més, segresta, maltracta i viola dues noies de 15 i 16 anys que també eren a la mateixa casa. L'Exèrcit admet els fets però disculpa el soldat argumentant que "consumeix drogues".

+ info:
www.youtube.com
www.prensarural.org

Algunes de les activitats de la Taula aquest mes:

- Hem adreçat una carta al vicepresident de Colòmbia, demanat-li que el Govern colombià es responsabilitzi de la desaparició forçada de la sra. Alba Nelly Murillo, membre del sindicat agrari FENSUAGRO, així com de l'acompanyament i l'atenció als seus 5 fills, tots ells menors d'edat.

-Hem rebut i ens hem reunit amb la defensora de DDHH Martha Burbano, que treballa amb comunitats de base del Valle del Cauca.

-També ens hem reunit amb el director de l'Agència Asturiana de Cooperació, Rafael Palacios, i amb el coordinador del Programa de Defensors d'aquedsta agència, Javier Orozco.

+info:
www.taulacolombia.org/comunicats.html