La nombrosa mobilització d’indígenes colombians, la Minga de Resistencia Indígena, que va comença al Cauca el 12 d’octubre arriba el 24 de novembre a Bogotà, a peu, després de no haver arribat a cap acord amb el president Uribe, 10 dies abans, a Cali. La minga, integrada per 40.000 persones de molts sectors social i departaments del país, demana la justícia i reparació pels familiars dels centenars de víctimes indígenes, la restitució de les terres que l'Estat, els narcos i els latifundistes els han pres (i que el Govern els va prometre retornar) i rebutgen, també, el TLC per Colòmbia. Una delegació es queda a Bogotà a negociar tot això i la resta, torna als seus llocs d'origen.

D'altra banda, més de mig milió de colombians, majoritàriament de classe treballadora, perden tots o quasi tots els seus diners, a causa de l'estafa de l'anomenada "piràmide finançera": empreses fantasma que recullen diners, suposadament per multiplicar-los fàcilment i ràpidament. El Govern es veu obligat a declarar el toc de queda a diverses ciutats de Colòmbia, on els estafats, furiosos, aconsegueixen linxar i assassinen diverses persones relacionades amb aquestes empreses. David Murcia, líder de DMG -una de les empreses més grans- és arrestat en comprovar la Fiscalia que el negoci servia per rentar diners del narcotràfic. Murcia afirma que s'ha reunit diversos cops amb amb alts funcionaris governamentals al Palau de Nariño, cosa que confirma el cap de Premsa de Presidència assegurant però que, finalment, no s'hi va fer cap negoci.
Álvaro Uribe compareix en directe a la televisió i admet la seva responsabilitat política en aquest escàndol.
D'altra banda, un capitán i investigador antiterrorista de la DIJIN (policia científica de Colòmbia), ha admès sota jurament que el suposat ordinador de Raül Reyes no contenia correus electrònics sino "documents de Word". Això podria deixar sense base la investigació contra diversos acusats de rebre correus del líder guerriller, ja que no es pot provar que aquells documents de Reyes van ser enviats.

-Almenys 300 paramilitars han penetrat -i s'hi han establert- a principis de novembre als municipis d'Ocaña, Tibú i Convención, al departament del Norte de Santander, segons denuncien organitzacions de DDHH de la zona. Segons una emissora regional, hi estan reclutant infants i joves perquè passin a integrar un grup paramilitar.

- D'altra banda, un grup de 50 paramilitars amb la insígnia d'autodefenses al braç i fortament armats, deté a Jairo Berrío a la vereda Playa Larga (Antiòquia). El fan despullar, l'apunten amb un arma al cap just en el moment que arriba el pare de la víctima, la qual cosa evita l'assassinat de Jairo, que pertany a la comunitat de San José de Apartadó.

+ info:
www.cdpazsanjose.org

- El cap paramilitar Francisco Enrique Villalba es ratifica, en declaracions a la comissió d'acusaciones del Congrés de Colòmbia, en l'afirmació que ell va rebre "personalment" del president Álvaro Uribe l'ordre de dur a terme la massacre d'El Aro el 1997, quan aquell era governador d'Antiòquia. Hi van ser assassinats 15 camperols.

- A més, l'excap paramilitar Salvatore Mancuso afirma que aquella massacre es va cometre amb ple coneixement del comandant de la Brigada IV, amb seu a Medellín, amb el suport d'un helicòpter de la Governació d'Antiòquia.

I+ info:
www.eltiempo.com/colombia/justicia

- Drets Humans: El representant legal de la comunitat de S.José de Apartadó, Jesús Emilio Tuberquia, és agredit i amenaçat amb un arma de foc per dos homes, pressumptament paramilitars, al centre d'Apartadó, a ple dia. Tuberquia va ser torturat per paramilitars fa uns anys però ha seguit denunciant la presència d'aquests grups a Urabà.

- Defensors/es de DDHH denuncien, amb proves, que la Fiscalia colombiana, a sol.licitud de la Policia, ha interceptat centenars de correus electrònics i telèfons d'organitzacions socials i de DDHH nacionals i internacionals (com la FIDH), sota l'argument que col.laboren amb les FARC.

- DIH: El govern colombià anuncia la creació, dins l'Exèrcit, del que anomena Comissió d'Inspecció Immediata, que es desplaçarà de forma immediata a llocs del país on es presentin queixes o denúncies per possibles infraccions al DIH. Aquestes queixes es podran posar tant a qualsevol divisió o brigada de l'Exèrcit com a les direccions locals o regionals de la Policia del país.

 

- El 29 de novembre, sota el títol "Para no olvidar a nuestros muertos", un grup d'organitzacions de drets humans i de sacerdots catòlics fan una peregrinació commemorativa dels 7 anys de la massacre del Páramo de La Sarna, on van ser assassinades 15 persones, camperoles, a una aldea de Sogamoso (Boyacá).

- A Medellín, la Fiscalia comença la primera exhumació massiva de desapareguts: són 150 persones, llençades a un abocador com a escombraries el 2002, assassinades pressumptament per paramilitars.

- L'Oficina de l'ONU a Colòmbia pels DDHH qualifica de "discriminatori", en un comunicat públic, el projecte de llei de víctimes al país i expressa seriosos dubtes sobre els conceptes de víctima i de reparació que conté. També hi fan fortes crítiques la CIDH o Amnistía Internacional i el rebutgen la gran majoria d'organitzaciones socials i de DDHH colombianes.

+ info:
http://www.es.amnesty.org/http://www.hchr.org.co/publico/comunicados/2008/

Prop de 300 dones van haver de patir cops i l'agresió de la policía de carabiners d'Ibagué (Tolima), en haver superat el cordó policial que havia ordenat fer el presidente Uribe per evitar l'ingrés de la minga indígena en aquella ciutat.

Membres de l'ESMAD (policia antiavalots), de la Policía i de l'Exèrcit , complint ordres presidencials, van intentar impedir l'ingrés de la minga indígena al centre de la ciutat, agredint més de 300 dones, que encapçalaven la mobilització. Entre elles hi havia la consellera major del Consejo Regional Indígena del Cauca ( CRIC), Aida Quilcué, que va ser colpejada per l'esquena i atropellada por la cavallería, que li va passar pel damunt en intentar evitar que agredissin les altres dones i a una nena.

+ info:
http://colombia.indymedia.org

Algunes de les activitats de la Taula aquest mes:

- Ens hem reunit amb l’advocada de Drets Humans Yenly Méndez, de l’organització colombiana Humanidad Vigente, a qui hem facilitat diverses reunions a Barcelona i Madrid, dins la seva gira per Europa.

- Hem organitzat una trobada de diputats/des del Parlament i del Congrés de Diputats amb representants de les plataformes colombianes de DDHH, que seran a BCN el 28 de novembre participant a l’assemblea semestral d’Oidhaco que acollirà la Taula.