Una nombrosa mobilització d’indígenes colombians, la Minga de Resistencia Indígena, que comença al Cauca el 12 d’octubre és reprimida amb brutalitat per la Policia antiavalots. La marxa a peu es fa per reclamar així al Govern colombià que compleixi el seu compromís de retornar als indígenes les terres que els han robat paramilitars, narcotraficanst i terratinents i per demanar també que parin els assassinats i altres violacions dels DDHH que de forma sistemàtica tenen lloc contra indígenes.
Durant més d’una setmana, els indígenes avancen per la carretera Panamericana enmig d’una forta resposta armada del Govern, que se salda amb tres nadius morts, desenes de ferits i moltes vivendes, també dels indígenes, destrossades. El Govern nega haver carregat amb armes de foc i afirma que darrera la minga hi ha les FARC però diversos documents gràfics de mitjans de comunicació no massius, demostren la falsedat d’ambdues afirmacions.
Desenes d’intel.lectuals i artistes de tot el món i d’organitzacions internacionals, a més de 32 eurodiputats, s’adrecen públicament al president Uribe per denunciar la persecució i estigmatització d’aquesta mobilització i per demanar-li que s’assegui a negociar.
Finalment, Uribe accedeix a asseure’s a negociar amb els indígenes després que la minga finalitzi a Cali.

D’altra banda, la directora del DAS (servei d’Intel.ligència estatal) reconeix que són certes les denúncies de Gustavo Petro, senador del partit a la oposició Polo Democrático, segons les quals el Govern ha ordenat al DAS fer seguiment i espionatge a aquest partit i al senador. Maria Pilar Hurtado, directora del DAS, presenta la seva dimissió, que és acceptada pel president Uribe. Diversos integrants del Polo afirmen que aquestes pràctiques són sistemàtiques contra tot el que el govern d’Uribe considera oposició.

El desmobilitzat cap paramilitar “Cuco Vanoy”, extraditat als EEUU i condemant a 24 per narcotràfic, afirma que no seguirà col.laborant amb la llei de Justícia i Pau per amenaces contra la seva família i per haver estat condemant a 24 anys de presó.
D’altra banda, el cap paramilitar Ramon Isaza, explica en compareixença davant un fiscal de Justicia i Pau que el general Alfonso Manosalva, excap de la brigada IV de l’Exèrcit colombià, li va lliurar el 1996 un llistat de 78 persones que “calia desaparèixer” ja que, segons ell, eren guerrillers de l’ELN i l’EPL. 14 persones del llistat foren efectivament desaparegudes, assassinades i llençades al riu Magdalena i Samanà, al Magdalena Medio.

+ info:
www.caracol.com.co

Un informe presentat per l’ong d’EEUU Human Rights Watch afirma que el Govern d’Uribe està obstaculitzant la Justícia de Colòmbia quan aquesta intenta investigar els delictes comesos pels paramilitars, molts dels quals evidencien la connivència entre aquests grups il.legals, el Govern actual i l’Exèrcit.
L’informe l’han fet a partir de nombroses entrevistes a fiscals i a investigadors/es de Colòmbia així com a testimonis dels crims comesos pels paramilitars.

Informe complet:
www.hrw.org

- El líder de la comunitat de Curvaradó Ualberto Hoyos és assassinat a trets per dos individus que penetren dins de la zona humanitària de Caño Manso, on ell participava en una reunió de la comunitat. Ualberto i el seu germà Miguel ja van patir un intent d’assassinat fa un any, quan van testificar contra paramilitars de la zona.

-´Tres integrants del front 57 de les FARC entren al cabildo major indígena del Baix Atrato (Chocó) i, després de treure’l de casa seva, assassinen a trets Óscar Dogirama, casat i pare de 8 fills, sota l’acusació de ser informant de l’Exèrcit. Les autoritats indígenes del Bajo Atrato manifesten públicament la falsedat de l’acusació.

+ info:
www.nasaacin.org

El 9 d’octubre se celebra a Medellín l’Audiencia por la Verdad sobre desaparición forzada. Diverses organitzacions de DDHH assenyalen que ja són 30.000 les persones desaparegudes forçadament a Colòmbia, durant els darrers 40 anys. El període 2002-2005 és especialment dramàtic en aquest sentit, ja que van ser desaparegudes al país 2.121 persones.

L’ong ASFADDES, que reuneix els/les familiars de persones detingudes-desaparegudes, indica que a Colòmbia es denuncia una desaparició forçada cada 2 dies.

+ info:
www.asfaddes.info

Mil dones procedents dels municipis del Cauca, de tots els col.lectius ètnics colombians, s’afegeixen a la mobilització indígena dels darrers dies i també avancen a peu cap a Cali.

Les dones volen, així, fer una crida a favor del diàleg, de la defensa de la vida, la protecció de tots els territoris, del cos, de la terra i dels processos organitzatius.

Una de les lideresses, Aída Marina Quilcué, és consellera major del Consejo Regional Indígena del Cauca (CRIC) i membre de la Ruta Pacífica de Mujeres, contrapart de la Taula.

+ info:
www.onic.org.co

Algunes de les activitats de la Taula aquest mes:

- Ens hem reunit amb l’advocada de Drets Humans Yenly Méndez, de l’organització colombiana Humanidad Vigente, a qui hem facilitat diverses reunions a Barcelona i Madrid, dins la seva gira per Europa.

- Hem organitzat una trobada de diputats/des del Parlament i del Congrés de Diputats amb representants de les plataformes colombianes de DDHH, que seran a BCN el 28 de novembre participant a l’assemblea semestral d’Oidhaco que acollirà la Taula.