 |
ACTUALITAT POLÍTICA A COLÒMBIA |
|
 |
 |
|
Al seu discurs davant l'Assemblea General (que és anual) de l'ONU, el president Uribe afirma que la seva política de "seguretat democràtica" ha permès recuperar la confiança per "denunciar, testificar i cooperar amb les Forces Armades i la Justícia" de Colòmbia. Però les dades que fan públiques les organitzacions de DDHH colombianes el 9 de setembre, Dia dels Drets Humans a Colòmbia, posen en dubte aquestes afirmaciones, ja que, asseguren aquestes, les amenaces, assenyalaments i persecució als i les defensores de DDHH a Colòmbia segueixen essent sistemàtiques i molt greus. Per exemple, un recent informe d'intel.ligència estatal assegura que l'ong Minga -que treballa amb sectors populars a diferents parts del país- és col.laboradora de la guerrilla.
D'altra banda, la senadora uribista Gina Parody lliura a diversos mitjans un vídeo en què uns joves encaputxats fan crides a favor del moviment bolivarià i de Raül Reyes -dirigent de les FARC abatut el març passat-, dins de la Universitat Distrital de Bogotà. Aquesta és la guspira que desencadena una forta polèmica nacional entre els qui sostenen que les FARC fan propaganda dins de moltes universitats colombianes i els qui, com el rector de la Distrital o l'alcalde de Bogotà, qualifiquen de “molt greu” que es digui que els seus estudiants són guerrillers. Ambdós apel.len a la llibertat d'expressió i l'alcalde torna a oposar-se, públicament, a l'ingrés de la Força Pública als campus universitaris, tal com amenaça amb fer Álvaro Uribe.
La senadora Piedad Córdoba assegura en un discurs que hi ha 500 ordres de captura per executar contra estudiants universitaris, sota l'acusació de pertànyer a les FARC. Els membres de les dues principals organitzaciones estudiantils colombianes segueixen denunciant persecució estatal i actes de guerra bruta contra ells, de forma especial des que han iniciat una campanya nacional contra la privatització de la universitat pública.
|
|
|
 |
DESMOBILITZACIÓ PARAMILITAR |
|
|
|
|
És detingut i empresonat per pressumptes vincles amb paramilitars el cap seccional de Fiscalies de Medellín, Guillermo Valencia Cossio, germà del ministre colombià d'Interior i Justícia, Fabio Valencia.
Acusat també d'associació amb paramilitars és deportat a Colòmbia des de Venezuela, l'exministre colombià Álvaro Araújo Noguera, que tenia una ordre de captura internacional i és pare de l'exsenador uribista Álvaro Araújo Castro, actualment empresonat també per nexes amb el paramilitarisme.
D'altra banda, en una decisió històrica, la Fiscalia colombiana ordena la captura de 20 persones, acusades de la massacre de Trujillo on, entre el 86 i el 94, van ser assassinades (i moltes d'elles tallades a trossos i llençades al riu Cauca) unes 250 persones, la majoria camperoles. D'aquests 20 pressumptes assassins, 12 eren membres de l'Exèrcit i 2 de la Policia colombiana i el fiscal considera provat que van actuar conjuntament amb paramilitars. Uns dies abans, el vicepresident colombià Francisco Santos admet públicament la responsabilitat de la Força Pública en aquella massacre i demana que es faci efectiva la reparació integral a les famílies de les víctimes.
Finalment, el fort enfrontament que sosté Álvaro Uribe contra la Cort Suprema de Justícia fa que el fiscal de la Cort Penal Internacional (CPI) Luis Moreno, en un viatge oficial a Colòmbia, digui públicament -en un clar gest a favor de la Cort colombiana- que si no s'investiga i jutja a fons tot l'escàndol de la "parapolítica" en aquell país, serà la CPI qui ho farà.
|
|
|
 |
VIOLACIONS DELS DRETS HUMANS |
|
|
|
|
- Segueixen els atacs a la població civil -majoritàriamente indígenes nassa- del nord del Cauca, cada cop més greus. El 18 de setembre és assassinat un camperol de Jambaló, segons l'ACIN a mans de l'Exèrcit. L'endemà, el resguard indígena de Toribío és sotmès a un fort hostigament, a trets, durant 4 hores, per part de les FARC i en l'atac mor un civil.
- El fill de 14 anys de Eberto Díaz, membre de la federació camperola FENSUAGRO, és seguit i amenaçat quan tornava de l'escola cap a casa seva. L'individu, que apunta el noi amb un arma de foc, el vol obligar a entrar a la vivenda però, per sort, l'aparició d'una veïna frustra l'atac. FENSUAGRO i altres organitzacions de DDHH segueixen rebent amenaces de mort per correu.
- Éver González, defensor de DDHH i líder històric del Comité de Integración del Macizo Colombiano-CIMA, del Cauca, és assassinat a trets el 20 de setembre, al departament de Sucre.
|
|
 |
 |
QUÈ HA FET LA TAULA? |
|
|
|
|
Algunes de les activitats de la Taula aquest mes:
- Hem assistit a un conversatori a Brussel.les sobre l'actual situació social, política i de Drets Humans a Colòmbia, organitzat per la plataforma OIDHACO (Oficina de Drets Humans-Acció Colòmbia) per a les seves organitzacions integrants.
- Ens hem reunit amb delegats/des de dues organitzacions de Drets Humans, una representant de la Governació i un professor universitari, tots del Valle del Cauca, que formen part d'un programa sobre formació en migracions que està implementant l'ong CEAR -membre de la Taula- en aquell departament colombià.
- Seguim preparant l'assemblea semestral d'OIDHACO, que es farà el 27 i 28 de novembre a la seu de la Taula, a Barcelona.
|
|
|
 |
CRISIS HUMANITÀRIES |
|
|
|
|
- 247 famílies de l'àrea rural de López de Micay (Cauca) es veuen obligades a fugir de les seves cases cap a la capçalera del municipi, degut als forts enfrontaments entre les FARC i l'ELN.
En total, són 1.135 persones de 5 aldees que s'han d'apilar a una escola, sense gairebé aliments i amb algunes malalties de pell que comencen a fer aparició, especialment entre els infants.Dels desplaçats, 205 són petits/es d'entre 0 i 5 anys d'edat.
- D'altra banda, la comunitat d'Arepas (Córdoba) , a la zona del Baix Sinú, és víctima d'un intent de desplaçament forçat després que 100 policies, amb 2 tanquetes, intenten fer fora la gent amb gasos i aigua a pressió i sense donar-los explicacions, segons informa l'Asociación Campesina de Antioquia.
|
|
|
 |
DECLARACIONS |
|
|
|
|
“La pregunta sería: una bomba, matando a todos los miembros del secretariado de las FARC, a todos los que usted quiera como guerrilleros ¿solucionaría el problema de la miseria en Colombia? ¿el de la falta de oportunidades, del abandono y el del maltrato que sufren esos muchachos? No. Y esos son los factores generadores de la violencia, que se expresan a través de la guerrilla o a través del paramilitarismo o de la delincuencia común. Entonces, la solución no solamente puede ser militarista, tiene que tener un componente social definitivo."
Luis Eladio Pérez, exsenador colombià que va estar més de 6 anys segrestat per les FARC i acaba de publicar un llibre sobre aquella experiència.
|
|
|
 |
AGENDA |
|
|
|
|
- 16, 17 i 18 d'octubre. Seminari "Plan Colombia-II, conflicto y derechos humanos".
Lloc: CIDOB, c/Elisabets, 12. Barcelona (metro "Catalunya", "Universitat").
Organitza: col.lectiu Maloka, CIDOB, Oficina de Pau i DDHH de la Generalitat.
Més info: www.colectivomaloka.org
- 25 d'octubre. Jornada "El derecho a la verdad, la justicia y la reparación de las víctimas del genocidio contra la Unión Patriótica en Colombia."
Lloc: Sala d'actes dels Jesuïtes de Casp c/Roger de Llúria, 13. Barcelona. (metro "Urquinaona").
Organitza: Fundació CEPS-Catalunya.
Més info: www.ceps.es
- 10 al 24 d'octubre. 3a mostra de cinema colombià.
Lloc: L'Hospitalet, Terrassa, Sabadell, Barcelona i Madrid.
Organitza: Fundación Imago.
Més info: http://www.fundacionimago.org.co/new/
|
|
|
|
|
|
La “Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia” està formada per: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Lleida, Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Santa Pau, Associació Catalana per la Pau, Col·lectiu Maloka, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat-CEAR, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Cooperacció, Entrepobles, Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Fundació Josep Comaposada–UGT, Fundació Pagesos Solidaris, Fundació Pau i Solidaritat–CCOO, Fundació per la Pau, Generalitat de Catalunya, Intermón – Oxfam, Justícia i Pau, Lliga pels Drets dels Pobles, Moviment per la Pau, Solidara-Intersindical-CSC. Entitats observadores: Amnistia Internacional Catalunya, Brigades Internacionals de Pau-Catalunya, Escola de Cultura de Pau de la UAB.
|
|
