| |
Butlleti Setembre 2010
Unitat d'incidència, anàlisi i documentació |
 |
 |
|
|
|
|
|
|
ACTUALITAT POLÍTICA DE COLÒMBIA |
|
|
 |
|
El 7 d'agost Juan Manuel Santos va ser investit President de la República de Colòmbia. Del seu primer discurs com a president es poden destacar alguns punts que semblen trencar amb la línia uribista com són la seva disposició a un possible diàleg amb les guerrilles per aconseguir la pau, la importància de la diplomàcia amb els seus veïns regionals, la separació de poders, entre d’altres. Santos vol un govern d'unitat nacional i treballar per la prosperitat social a través de la creació de llocs de feina. Són només algunes de les seves intencions però sembla clar que aquest govern ha arrencat amb força proposant diverses iniciatives legislatives entre les quals destaquem la llei de restitució de terres i de llei de víctimes. No obstant això, no podem perdre de vista que Juan Manuel Santos era part del nucli fort de l'anterior govern d'Álvaro Uribe i ministre de defensa quan va esclatar l'escàndol de les "execucions extrajudicials".
Durant aquests dos últims mesos s'ha produït un considerable increment de les hostilitats entre la força pública colombiana, les FARC i l'ELN causant almenys 141 morts i 70 ferits entre policies, militars i guerrillers. En un d'aquests enfrontaments va morir el cap militar i número dos de les FARC, Jorge Briceño, més conegut com a "Mono Jojoy". Les FARC han reiterat la seva disposició al diàleg per a la sortida política negociada al conflicte armat però sense els condicionants imposats per Santos. Com afecta aquesta important baixa per a les FARC dins la dinàmica del conflicte haurà de ser analitzada al llarg dels propers mesos.
El Departament d'Estat d'Estats Units va anunciar el 15 de setembre que Colòmbia compleix amb les condicions en matèria de drets humans i per tant certifica al país perquè pugui rebre ajuda militar. Això malgrat que les violacions de drets humans comeses per la força pública romanen en la impunitat. El propi comunicat de premsa emès pel Departament d'Estat va reconèixer la serietat dels problemes en matèria de drets humans a Colòmbia.
Segons l'informe semestral del Programa no governamental Somos Defensores, durant el primer semestre de l'any 2010, 64 defensors i defensores van sofrir agressions així com 111 organitzacions socials i de drets humans van ser víctimes d'algun tipus d'agressió que posa en risc la seva vida i integritat i obstaculitza la labor legitima i legal de defensa dels drets humans.
|
|
| |
|
 |
| |
DESMOBILIZACIÓ / NEGOCIACIONS DE PAU |
|
|
|
|
La Procuraduria General de Colòmbia ha decidit destituir i inhabilitar a la senadora Pietat Córdoba en les seves funcions públiques pel terme de 18 anys per suposats vincles amb les FARC. Aquest fet ha causat gran indignació entre totes aquelles organitzacions i persones que treballen per una solució política negociada al conflicte armat colombià ja que podrien arribar a considerar-se senyals de criminalització del treball humanitari.
|
|
 |
 |
| |
"PARAPOLÍTICA" |
|
|
|
|
Primers assenyalaments directes a l'expresident de la República de Colòmbia, Àlvaro Uribe, com a màxim responsable de les "chuzadas" del DAS. Diversos responsables d'aquest organisme assenyalen directament a presidència. Alguns d'ells fins i tot han signat un preacord amb la Fiscalia per declarar en contra d'alts funcionaris del DAS, involucrats en les "chuzadas" a magistrats de la Cort Suprema de Justícia, periodistes i polítics del país.
Malgrat les declaracions del paramilitar Salvador Mancuso, qui diu que va ordenar recolzar políticament a Mario Uribe, la procuraduria demana la seva absolució per parapolítica.
|
|
| |
 |
| |
VIOLACIONS DE DDHH I DIH DEFENSORS/ES |
|
|
|
|
Hernando Pérez, capdavanter de l'associació de Víctimes per a la Restitució de Terres i Béns, és assassinat el 19 de setembre en municipi de Necoclí, departament d’Antioquia, quan tornava de participar en cerimònia oficial de restitució de terres a 34 famílies en la vereda Nova Colònia en el municipi de Turbo, presidida pel Ministre d'Agricultura.
Preocupació davant la intensificació d'amenaces, fustigacions i agressions a organitzacions de DDHH com la Corporació Col·lectiu d'Advocats Luis Carlos Pérez , el Col·lectiu d'Advocats José Alvear Restrespo i la Comissió Intereclesial de Justícia i Pau.
També destacar la detenció per part de la Fiscalia de David Ravelo Crespo, membre Credhos i destacat dirigent popular del Magdalena Medio, sindicat pels delictes de concert per delinquir i homicidi agreujat fonamentat en les declaracions d'un paramilitar en les versions lliures. Aquest procés podria emmarcar-se en una possible estratègia de judicializació contra els defensors i defensores de DDHH.
|
|
|
 |
| |
VERITAT, JUSTICIA, REPARACIÓ |
|
|
|
|
21 mesos després de l'assassinat de José Edwin Legarda Vásquez, integrant de la Minga de Resistència Social i Comunitària, els soldats i suboficials de l'exèrcit colombià autors materials de l'assassinat han estat condemnats. Els familiars, comuners i Autoritats Tradicionals Indígenes creuen que aquesta condemna és un avanç en la lluita contra la impunitat però falta la investigació i condemna dels autors intel·lectuals d'aquest crim.
Condemnats set militars a 40 anys de presó per "execucions extrajudicials" comeses contra tres joves de Barranquilla al maig del 2007.
El govern de Santos ha radicat 2 projectes de llei interessants: la llei de restitució de terres i la llei de víctimes. És un fet "històric" que el tema de la restitució de terres entri amb tanta força en l'escena política però és important donar-li seguiment per analitzar la seva viabilitat i compliment amb estàndards internacionals quant a reparació a les víctimes.
|
|
|
 |
| |
DONES A COLÒMBIA |
|
|
|
|
Més de 3000 dones i homes representants d'organitzacions socials d'Europa i Amèrica van participar del 16 al 23 d'agost a Colòmbia en la “Trobada de dones i pobles de les Ameriques contra la militarització" convocat per “El Moviment Social de Dones contra la Guerra i per la Pau” i recolzat per la Taula Catalana.
|
|
|
|
Les fotografies són de Surimages.
La “Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia”
està formada per: Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Lleida, Ajuntament
de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Santa Pau, Associació Catalana
per la Pau, Col·lectiu Maloka, Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat-CEAR,
Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Cooperacció, Entrepobles,
Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Fons Català de
Cooperació al Desenvolupament, Fundació Josep Comaposada–UGT,
Fundació Pagesos Solidaris, Fundació Pau i Solidaritat–CCOO, Fundació
per la Pau, Generalitat de Catalunya, Intermón – Oxfam, Justícia
i Pau, Lliga pels Drets dels Pobles, Moviment per la Pau, Solidara-Intersindical-CSC.
Entitats observadores: Brigades Internacionals de Pau-Catalunya, Escola
de Cultura de Pau de la UAB.
|
|
|
