“El repte més gran és que la pau sigui una política d’Estat i no només de govern”
Entrevistem Gloria Isabel Cuartas Montoya, política colombiana, directora de la Unitat per a la Implementació de l’Acord de Pau a Colòmbia i recentment (després de l’entrevista) nomenada directora de la Unitat per a les Víctimes. És defensora dels drets humans i va ser alcaldessa d’Apartadó als anys 90, en un moment en què el municipi vivia diverses formes de violència.
Parlem sobre els reptes estructurals en la consolidació de la pau, la necessitat de voluntat política i el paper de les comunitats en aquest procés. També sobre l’impacte de la violència contra lideratges socials i signants de l’Acord, així com de la urgència de transformar la política de drogues per reduir els danys a les comunitats més afectades. Va ser a Barcelona de la mà del Fons Català de Cooperació, membre de la Taula.
Entrevista realitzada el 12 de març del 2025, transcrita i editada amb el suport de IA
Com a directora de la Unitat per a la Implementació de l’Acord de Pau, quins són els principals reptes que ha trobat?
La implementació de l’Acord de Pau és un repte monumental, perquè no només implica complir els compromisos signats, sinó transformar una estructura d’Estat que històricament ha estat aliena a moltes de les comunitats més afectades pel conflicte.
Un dels principals desafiaments és aconseguir que la pau no depengui de la voluntat d’un sol govern, sinó que esdevingui una política d’Estat amb continuïtat a llarg termini. Necessitem que les institucions adoptin una perspectiva territorial que vagi més enllà de Bogotà, i que els recursos arribin a les zones més colpejades per la guerra.
Un altre obstacle és la manca de garanties de seguretat per als signants de l’Acord i els líders socials. Des de la signatura de l’Acord el 2016, més de 400 excombatents han estat assassinats, cosa que demostra que encara falta un compromís real per protegir aquells que han apostat per la pau.
“La substitució de cultius ha de ser integral, no només erradicació”
Un dels punts crítics de l’Acord és la substitució de cultius d’ús il·lícit. Com avança aquest procés?
La substitució de cultius no es pot reduir a una estratègia d’erradicació forçada sense oferir alternatives reals als camperols. Si no hi ha accés a la terra, a mercats justos, a infraestructures bàsiques i a educació, els cultivadors no tenen opcions viables i tornen a plantar coca per necessitat.
En molts territoris, l’abandonament estatal continua sent el problema central. Es van prometre programes de desenvolupament rural i projectes productius que encara no s’han materialitzat. Si volem que la substitució sigui efectiva, cal garantir que les comunitats tinguin autonomia econòmica i que l’Estat ofereixi suport constant en lloc de criminalitzar els camperols.
A més, la violència continua sent una amenaça. Molts dels líders comunitaris que han promogut la substitució han estat assassinats o desplaçats, cosa que genera por i paralitza els processos.
Quin paper juguen les comunitats en la implementació de l’acord?
Són el cor del procés de pau. No es pot parlar d’una pau real sense incloure les comunitats camperoles, indígenes i afrodescendents que han viscut el conflicte en carn pròpia. No podem repetir la història en què les decisions es prenen des de despatxos de Bogotà sense escoltar els territoris.
Les comunitats han de ser protagonistes en la construcció de pau. Això significa que han de participar activament en la planificació i execució dels programes de reincorporació, substitució de cultius i reparació de víctimes. També han de tenir un paper clau en la justícia transicional, aportant les seves veus a la Comissió de la Veritat i al Sistema Integral de Veritat, Justícia, Reparació i No Repetició.
Per això és tan important garantir la seva seguretat i protecció. Si els líders socials continuen sent assassinats, si les comunitats continuen desplaçades i si la por persisteix, l’Acord de Pau perd sentit.
“La pau és una lluita diària que requereix el compromís de tothom”
Com influeix l’actual política de drogues en la implementació de l’Acord?
La política de drogues és un factor clau en aquest procés. La guerra contra les drogues, basada en la prohibició i la militarització, ha generat més violència i pobresa en els territoris rurals. Moltes de les comunitats que van signar acords de substitució s’han vist afectades per operatius d’erradicació forçada sense rebre el suport promès.
A més, la manca de regulació i d’alternatives legals manté el narcotràfic com una economia il·legal dominant, cosa que perpetua el control d’actors armats en certes regions. Perquè la pau sigui sostenible, cal replantejar la política de drogues des d’una perspectiva de drets humans i reducció de danys, en lloc d’insistir en estratègies fracassades que només criminalitzen els més vulnerables.
Què cal perquè la pau a Colòmbia sigui una realitat duradora?
La pau no és només un document signat, sinó una lluita constant que requereix canvis estructurals profunds. Cal un compromís real de l’Estat, però també de la societat civil, el sector privat i la comunitat internacional.
La inversió en educació, salut, desenvolupament rural i infraestructura és fonamental. També ho és enfortir la justícia social i l’equitat, perquè mentre continuïn existint territoris oblidats i comunitats excloses, el conflicte no desapareixerà.
A més, és urgent garantir la protecció de qui defensa la pau. No podem continuar normalitzant l’assassinat de líders socials, excombatents i defensors dels drets humans.
Finalment, cal que la ciutadania entengui que la pau no és només una qüestió del Govern o dels excombatents, sinó una responsabilitat col·lectiva. Tots tenim un paper en la construcció d’una societat més justa i lliure de violència.
