5 anys de l’Acord de Pau a Colòmbia

24.11.21 | Actualitat, Jornades de la Taula

El 24 de novembre farà cinc anys de la signatura de l’Acord de Pau a Colòmbia entre el govern colombià i les FARC-EP. Va ser un esdeveniment seguit a escala mundial no només pel fet de posar fi a una guerra de més de 50 anys sinó perquè l’acord va ser el resultat d’un llarg i dens període de negociació en el que es van establir canvis estructurals i innovadors pel país, per tal d’assegurar un canvi de model i implementar la pau amb justícia social.

De tot això en vam parlar a les XIX Jornades sobre Colòmbia de la Taula celebrades els dies 4, 5 i 6 de novembre de 2021 al Col·legi de Periodistes de Catalunya amb la presència d’una vintena de persones convidades des de Colòmbia a debatre, reflexionar i aportar informacions de primera mà sobre la implementació de l’Acord de Pau a Colòmbia cinc anys després de la signatura.

El programa de les Jornades va incloure perfils d’alt nivell com Eduardo Cifuentes, president de la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP) del Sistema de Justícia Transicional a Colòmbia; Sandra Ramírez, senadora del partit Comunes, excombatent de les FARC-EP i firmant de l’Acord de Pau; Carlos Eduardo Caicedo, governador del departament del Magdalena; Adriana Benjumea, advocada, investigadora feminista i directora de la Corporación Humanas; Olga Quintero, delegada de l’Asociación Campesina del Catatumbo (ASCAMCAT); i Ivan Madero, president de la Corporació Regional per a la Defensa dels Drets Humans del Magdalena Medio (CREDHOS).

Podeu recuperar les seves intervencions al canal de YouTube de la Taula de cada un dels tres dies: dijous 4 de novembre, divendres 5 de novembre i dissabte 6 de novembre.

El darrer informe sobre la implementació de l’Acord de l’Institut Kroc pels Estudis Internacionals de Pau del període entre desembre de 2019 i novembre de 2020, ha quantificat la implementació en el 28% del total. Alguns aspectes han avançat relativament i en altres els avenços han quedat més en el pla del simbolisme. Són els casos de la implementació de la reforma rural integral o els enfocaments de gènere i ètnics.

Pel que fa a la reforma rural, inclosa al Punt 1 de l’Acord, es calcula que no s’ha assignat ni l’1% de leshectàrees previstes al Fons de Terres, mecanisme creat per implementar la mesura. En el marc del conflicte, si és cert que la violència ha disminuït notablement, en els darrers anys s’ha registrat un augment dels assassinats a persones defensores i líders i lideressis socials, així com els desplaçaments forçats de població. Indepaz (Institut d’Estudis pel Desenvolupament i la Pau) comptabilitza que només entre els mesos de gener a juliol de 2021, 103 líders socials van ser assassinats, a més de 60 massacres. En aquesta línia, un dels majors fracassos de la implementació de l’Acord ha estat la violència contra les persones excombatents desmobilitzades: 286 han estat assassinats els darrers cinc anys.

Tanmateix, sí que s’han fet passes endavant en la implementació de l’Acord de Pau en alguns aspectes concrets del pacte, com poden ser els avenços realitzats pels mecanismes de la Justícia Transicional: la Comissió de la Veritat, la Unitat de Cerca de Persones Desaparegudes i la Jurisdicció Especial per la Pau. I també es valoren positivament la desmobilització de les FARC-EP, l’entrega de les armes i la seva participació política des del partit Comunes.

Categories