IX Jornades sobre Colòmbia
Parlar del conflicte social i armat de Colòmbia vol dir parlar de la terra. És a dir: de la seva concentració en poques mans, de la disputa pel territori entre actors armats legals i il·legals o dels interessos de multinacionals en àrees estratègiques, a qui se’ls segueix adjudicant l’extracció dels recursos naturals de zones clau del país, sense que la gran majoria de colombians i colombianes en rebin a penes els beneficis.
I vol dir, per tant, parlar dels 4,5 milions de colombians i colombianes -col·lectius camperols, afrocolombians i indígenes fonamentalment- que, per tot això, han patit i pateixen desplaçament forçat en les dues últimes dècades.
Conscient de tot plegat, el Govern de Juan Manuel Santos va iniciar el seu mandat fent una aposta, almenys aparentment, per la devolució d’una part de la terra a les víctimes; la Llei de Víctimes i Restitució de Terres s’aprovà abans de complir un any de govern i el projecte de llei de l’Estatut de Desenvolupament Rural està gairebé enllestit. Però aquestes iniciatives conviuen amb el missatge que també el Govern Santos s’esforça a donar a la comunitat internacional: Colòmbia és un país per invertir-hi massivament, que està a punt d’entrar en una era de postconflicte. El resultat és que es manté el despojo (en cursiva) de terres i el model territorial que ofereix el govern sembla únicament ajustat als requeriments del capital, majoritàriament estranger.
És necessària una nova política de terres a Colòmbia: en això tots els sectors hi estan d’acord. Però si el context social i de drets humans al país no canvia -tal com denuncien amb insistència els organismes de DDHH colombians i internacionals- té sentit, implementar-la sense més? Hi ha interessos que segueixen tenint lligat al Govern de peus i mans i que impedeixen una veritable reforma agrària? Quins són? Com una bona política de terres podria contribuir a la construcció de la pau a Colòmbia? Quin paper hi tindria la comunitat internacional?
Aquestes i altres propostes, aquests i altres reptes en matèria de terra i territori a Colòmbia, seran analitzades en aquestes IX Jornades sobre Colòmbia.
Altres Jornades de la Taula
Save the date! XXI Jornades de la Taula
Reserveu-vos a l’agenda: 8, 9 i 10 de novembre de 2023 tornen les XXI Jornades de la Taula per Colòmbia. Enguany amb la mirada posada en el negoci del narcotràfic, la vulneració dels drets humans i com construir la pau en un context de violència i crim organitzat. Amb espai per visualitzar i fer pedagogia sobre l’ús ancestral de la coca.
XX Jornades de la Taula
El dijous 10, divendres 11 i dissabte 12 de novembre de 2022, la Casa del Mar de Barcelona va acollir les XX Jornades sobre Colòmbia de la Taula catalana per la Pau i els drets humans. Enguany amb la mirada posada amb els reptes i les esperances que haurà d’afrontar el país amb el recent canvi de govern.
Benarribades les XX Jornades de la Taula
“És un honor donar-los la benvinguda a les vintenes Jornades de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia” – Missatge de María del Rosario Vásquez, presidenta de la Taula per Colòmbia
Colòmbia cap a la Pau Total: reptes i esperances
El dijous 10, divendres 11 i dissabte 12 de novembre, la Casa del Mar de Barcelona acull les Jornades sobre Colòmbia de la Taula catalana per la Pau i els drets humans. Enguany amb la mirada posada amb els reptes i les esperances del país en el qual per primera vegada una candidatura d’esquerres arriba al poder.
5 anys de l’Acord de Pau a Colòmbia
El 24 de novembre farà cinc anys de la signatura de l’Acord de Pau a Colòmbia entre el govern colombià i les FARC-EP. Va ser un esdeveniment seguit a escala mundial no només pel fet de posar fi a una guerra de més de 50 anys sinó perquè l’acord va ser el resultat d’un llarg i dens període de negociació en el que es van establir canvis estructurals i innovadors pel país, per tal d’assegurar un canvi de model i implementar la pau amb justícia social.
Comencen les Jornades de la Taula! #OnéslaPau
Les Jornades sobre Colòmbia de la Taula catalana per Colòmbia enguany tenen la mirada posada a fer balanç de la implementació de l’Acord de Pau firmat ara fa cinc anys. L’Acord entre el govern colombià i les FARC-EP va ser un esdeveniment seguit a escala mundial no només pel fet de posar fi a una guerra de més de 50 anys sinó perquè l’acord va ser el resultat d’un llarg i dens període de negociació en el que es van establir canvis estructurals i innovadors pel país, per tal d’assegurar un canvi de model i implementar la pau amb justícia social.